Mens sana in corpore sano

8’20 del matí, després de l’oferta diària de retencions a l’autovia A70, enfiles el darrer trajecte abans d’arribar al fitxatge que donarà fe de la teua implicació laboral, trajecte que circula per l’Avinguda de la Unesco, a Elx. A mitjan d’aquesta avinguda no residencial,  un semàfor s’alça en tota la seua majestuositat, per recordar-te que et trobes en zona escolar. A mà dreta, segons entres a la ciutat, es va assentar fa uns anys el col·legi Clara Campoamor, però ja no són dates escolars, no és període lectiu i, en tot cas, l’activitat es reduïrà a l’escola d’estiu, i has sentit dir que el Clara Campoamor no en té, tot i que no ho tens del tot clar, si no, què fa aquesta munió de xiquetes en pantaló curt i genolleres, carregant motxilots a l’esquena, creuant com un riu el pas de peatons del susdit semàfor? Aleshores ho recordes, com no has de recordar si el teu fill hi està competint? Elx es troba pressa per centenars d’esportistes infantils, la categoria que d’aquí a només un lustre oferirà a la societat àvida d’ídols els nous Iniesta, Estiarte, Gasoles i Guardiola (Gedeó).

Des de dimecres 27 de juny fins al diumenge 1 de juliol, el Campionat d’Espanya Infantil de Waterpolo, femení i masculí, sota l’organització de la Reial Federació Espanyola de Natació i el Club Waterpolo Elx es va ensenyorejar de les piscines de la Ciutat Esportiva Juan Ángel Romero, amb un Pavelló Esperanza Lag de luxe gràcies al treball dels coordinadors i els voluntaris del club. Al seu voltant, ocupant tota la resta d’espais de competició, la cinquena edició de la Elx World Youth Sports Experience, amb el waterpolo i el voleibol com a esports bandera enguany. Dos esports que han comportat alegries indiscutibles enguany, amb l’ascens de l’equip femení il·licità a la divisió d’honor, i l’absolut de waterpolo, que ha mantingut la categoria i ha vist com les diferents categories, tan femenines com masculines destacaven en les seues competicions.

“Mens sana in corpore sano” diu la màxima llatina. I comprovar com tots aquests xiquets i xiquetes que fa tot just una setmana arribaven al seu major nivell d’estrés amb l’avaluació definitiva del seu primer cicle de l’ESO, o tot just començant l’institut, o tot just començant l’etapa avaluable a l’ESO que marcarà el seu futur, fa un goig dels de fer un nus a l’estòmac.

Tot i perdre, tot i guanyar, tot i les tensions que comporta l’organització, tot i comprovar que en el waterpolo els àrbitres també són fal·libles i els pares demanen un VAR aquàtic, tot i els crits a favor, tot i els crits en contra, tot i els pares mosquejats perquè els seus fills juguen poc, tot i els pares mosquejats perquè els seus fills juguen molt, tot i els entrenadors empipats per la manca d’actitud dels seus jugadors, tot i els jugadors empipats per les coses que empipen a nanos de 14 anys, tot i tot, quina meravella de turbamulta cridaire, de timbals i cants, des de Barcelona, Molins, Murcia, Sevilla, Jerez, Zaragoza, Mallorca, Madrid, València… i Elx, una ciutat d’Elx més bonica que mai, només pel fet d’acollir dues competicions amb els i les cracks del futur més proper, dins i fora de les canxes.

L’any que ve, esperem, més i millor.