En ple debat sobre models turístics, visita al cor de la maquinària de la indústria turística. Entre el Nucli Històric i l’Eixample de Llevant, la coneguda oficialment com a Plaça de la Hispanitat és testimoni dels contrastos de la capital de la Costa Blanca
7/08/2017 -
Un grup de soldats amb uniformes del segle passat marxa sobre l'ondulat Passeig de Ponent dels arquitectes Ferrater i Martí Galí. Trinxeres i explosions a l'arena contrasten amb el sol posant-se darrere la silueta del Bali i l'In Tempo. Una avioneta creua el cel mentre la llanxa Higgins comença a desembarcar.
No, encara no ha estellat la guerra per posar el para-sol en primera fila de platja. És una recreació del Desembarcament de Normandia: prova que definitivament, a Benidorm tot és possible. De Saint Patrick's al txupinazo de San Fermín, de la zona giri al Benidorm Palace, qualsevol diria que la ciutat en si s'ha convertit ja en un parc temàtic.
Uns dies abans, sonaven altres càntics a l'altra banda de la ciutat. "No precarietat laboral, no externalització", "Si toquen a una, toquen a totes" es podia llegir en les pancartes que portaven un grup de dones vestides de verd a la zona de Llevant. No era altra performance per entretindre turistes, eren "las Kellys", "las que limpian", exigint als sindicats que "donen un colp sobre la taula per parar les externalitzacions", en plenes negociacions del conveni col·lectiu.
I al centre d’este guirigall, entre Ponent i Llevant, estem esta setmana. La plaça de la Hispanitat de Benidorm, coneguda popularment com a Plaça Triangular pel dibuix del seu parterre, podria ser el centre de la ciutat. La plaça fa d’engranatge entre els carrerons del nucli històric i les amples avingudes de l’Eixample de Llevant, per això el pas de gent és constant durant les vint-i-quatre hores del dia. L’entrada des de l’Avinguda del Mediterrani –eix principal de Llevant- està presidida per tres astes amb les banderes oficials, el que li dóna un aire d’institucionalitat entre bars i bermudes.
“En Benidorm som nosaltres mateixa,”, explica Sofía, una madrilenya de cinquanta anys. “Ens vestim com volem, si ens volem prendre una cervesa i anar fent bajanades pel carrer ho fem. A Madrid no som capaços de fer-ho, ací ens alliberem i a la nit eixim fins a les tantes”. Sofía ens ajuda a detectar una de les idees claus de Benidorm: la possibilitat de ser anònim entre tanta gent. I torna a incidir: “Ací portem roba diferent, com hauria de portar jo en Madrid este estampat?”.
Sofía ha vingut esta quinzena amb quatre amigues més, i s’allotgen a un dels hotels de Llevant, cap on van a sopar. Aquagym, mojitos, migdiada i aftersun: Benidorm és la ciutat de les vacances accessibles, on la classe mitjana sap el que es va a trobar, tal com repassem al reportatge de la Revista Plaza de juliol.
En direcció contrària camina Iratxe, cap al ‘carrer dels Bascos’ ubicat al Nucli Històric. Els seus pares són un dels huit-cents bascos que viuen a Benidorm: quasi el 40% del vot forà a les eleccions a la lehendakaritza. “Ací venen fins i tot a fer campanya els partits bascos”, conta a Alicante Plaza. “Nosaltres venim uns dies a estar en ells i ens agrada sopar pel carrer dels pinxos”.
Grocs i blaus, la Plaça Triangular destaca especialment pels cridaners quioscos dissenyats pel Departament de Disseny de l’Ajuntament de Benidorm: la ciutat més kitsch és de les poques que disposa d’un departament així. Enmig la plaça, el parterre triangular està entapissat de gespa, inaccessible i farcit de plantes tropicals. La plaça espera la seua renovació per a finals d’enguany. Els locals comercials que la rodegen, això sí, podrien estar a qualsevol indret del litoral: una geladeria, una immobiliària, tendes de roba, tot a 5€...
Entre la multitud que passeja bé cap al carrer Gambo i el Passeig de la Carretera o bé cap al Passeig de Llevant, apareix una parella de xiques. Fatima té uns ulls de mussol que compassats amb un improvisat monyo, li acaben d’arrodonir la cara. Potser això fa que parega més afable que la seua acompanyant. Les dos entren ara a treballar a una discoteca de la ciutat.“Tenim papers i contractes”, avisa abans de res. “Estem als servicis de les discoteques, guanyem el que la gent ens dóna de propina, per perfums... Uns tres-cents euros al mes amb els que lloguem el pis i paguem el transport”.
Vénen d’Alacant amb el tramvia a poqueta nit i tornaran amb el primer del matí, “quasi tres hores de viatge en total, es fa cansat”. Per ací no passarà el Corredor Mediterrani de mercaderies. “Vaig vindre d’Algèria en cotxe fa uns mesos. Allà l’educació és privada, no sé fer més. En estalviar un poc, vullc dedicar-me al comerç, sense dependre de ningú”. I amb eixa fita al cap segueixen el camí cap a la faena.
Entre la trama irregular del nucli històric i la racional de Llevant, la multitud va i ve per la Plaça Triangular. Amb els seus excessos i disparitats, Benidorm ja no és un laboratori turístic, ara és una gran ciutat.
Foto: RAFA MOLINA