ELX. FuturElx I, Elche Proyecto Ciudad, FuturElx II, Elx Ciutat Verda Europea, Pla Estratègic Elx 2030… En 1996 Elx va ser una ciutat capdavantera a l’iniciar una planificació estratègica del futur de la ciutat. Vint anys després, s’acumulen les marques, les estadístiques i els documents.

Però la situació a escala regional encara és més de déja vu. El 1993, es plantejava el Triángulo Alicante-Elche-Santa Pola, impulsat pel Club de Inversores para el Desarrollo de la Provincia de Alicante. Un pla que va quedar en orris amb el canvi polític del Consell, que fins al 2005 no presentava el Pla d’Acció Territorial de l’Entorn Metropolità d’Alacant, al qual se li afegiria posteriorment la E d’Elx amb una reedició del pla en 2009. A eixe mateix any, la Diputació presentava un altre pla redactat per la Fundación Metrópolis.

Després de tot, el PATEMAE va acabar integrant-se en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (2011) que ha donat peu a la redacció del Pla d’Acció Territorial Alacant-Elx, actualment en redacció. “Hoy es el día de la Marmota... Otra vez”. Entre els vaivens partidistes i els plans buits, només el primer FuturElx va tindre seguiment i continuïtat.

Estos plans estratègics van ser ideats al Regne Unit dels anys 80, en substitució dels governs metropolitans que feien contrapés al poder central de Margaret Tatcher. Es tractava d’un model més flexible que involucrava a agents privats: societats com la Thames Gateway London Partnership van participar d’un model que l’urbanista Antonio Font califica de “liberal” enfront dels plans-llei típics de l’ordenació territorial continental, els nostres Plans Generals d’Ordenació Urbana.

Com apunten Ramon Marrades –qui participa dimarts en el fòrum Elche en el siglo XXI. Estrategias de futuro organitzat per Alicante Plaza- i Chema Segovia en la Revista Diagonal, el 75% de les 22 àreas urbanes espanyoles més importants havien aprovat ja un pla estratègic l’any 2012. La majoria d’ells basats en llocs comuns com “Impulsar l’economia del coneixement”, la “formació de clústers innovadors”, la “diversificació de l’economia” o la “millora de les infraestructures”.

La materialització d’objectius concrets com ser Capital Verda Europea el 2030 dota al pla estratègic d’Elx 2030 d’un relat i un context genuí, arrelat al territori. El futur d’Elx no pot ser genèric, vàlid per a qualsevol ciutat, sinó ben estudiat per aprofitar de les fortaleses de la ciutat de la Dama: el Vinalopó com a vertebrador metropolità, el Fondo com a ròtula natural, el pol del Parc Industrial, IFA i l’Aeroport conjugat amb el Districte Digital d’Aiguamarga...

Com la llei valenciana d’ordenació del territori ha alleugerit els Plans Generals Estructurals, s’obri un nou moment per repensar com planifiquem les ciutats. Un lideratge tècnic allunyat de les dinàmiques electorals i triat amb un projecte transparent o elaborar plans d’actuació delimitats sobre territoris discontinus -ciutats del calcer, conca del Vinalopó- són algunes de les pistes per al futur.

Mirada llarga i idees clares, preguntem a tres arquitectes d’Elx com imaginen ells el futur de la ciutat a cent anys vista. Ixen a la palestra Diana Forner, arquitecta i membre d’Àgora d’Elx, Antonio Maciá, coordinador d’Arquitectura a la UA i ex-president del Col·legi d’Arquitectes d’Alacant i Patricia Navarro, arquitecta a arn arquitectos: