ALCOI. Passades les 20h, divendres 17 de desembre, arriben les autoritats, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, i el conseller de Hisenda, Vicent Soler. La periodista Reis Joan conduïx la inauguració de l’exposició Antoni Miró: Antològica a l’IVAM-CADA d’Alcoi. Acull obres provinents del MUBAG, la Fundació Mediterrani, la Fundació Bancaixa i el Patronat Martínez Guerricabeitia de la UV, però també de col·leccions privades, de manera que no serà fàcil tornar a veure-les juntes en una exposició tan nombrosa i atractiva.
Els assistents meravellats davant l’imaginari que plasma Antoni Miró (Alcoi, 1944), declarat Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi aquest 2021, desvela fins a quin punt guardem d’ell una herència en la manera de veure el món. "Des del primer dia ens escridassa amb la seua obra posant el punt de mira en aquell lloc, en aquella situació en la qual es vulneren els drets, on es patix fam, misèria, abús de poder i tot l’exemple que vullguem posar", declarava Reis Joan. De bell antuvi, l’artista sent inclinació pels vençuts i desheretats. No tarda a manifestar-ho entre uns anys seixanta i setanta de geometries. Focalitza escultures de bronze, com ara El gran es fot el petit (1976) i acrílics i metall sobre llenç en un paratge moral arreu del món: A Che Guevara (1970) o Guerrer àrab (1973), Retrat d’un poble (1987), Grècia al British (2002), Burka políptic (2010), la seua popular obra Senyera (2012), Stop desnonaments (2013), Rescat de migrants (2019), Oceà plàstic (2020)...
Ara bé, l’obra d’Antoni Miró no solament denuncia, sinó que manifesta la fascinació pel cos, per l’eros, especialment pel de la dona, aspecte que li ha valgut acusacions de masclista i d’immoral. Contemplem Juliet (2017) o Tere asseguda (2017). L’art de Miró i els eufemismes estan renyits.
