X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

cartografíes domesticades

¿Una Corredora peatonal?: així opinen els comerços de ciutats que ja han recuperat els seus carrers

Mentre l’Ajuntament d’Elx planteja una Corredora sense cotxes, els comerços són el col·lectiu més preocupat per tallar el pas dels vehicles al carrer. Preguntem a Dénia, Sant Vicent del Raspeig o Santa Pola on ja han afrontat processos semblants  

15/04/2018 - 

ELCHE. "Les dades són privades però hem perdut entre un 3 i un 40%. Bé, posem-li de mitja un 25%", denúncia Pepa Garri, presidenta dels comerços de Santa Pola. "De partida no estàvem a favor ni en contra de la humanització dels carrers, però no se’ns ha demanat en cap moment participació". A la ciutat del Baix Vinalopó, el passat estiu es van pacificar els carrers del centre històric i part del litoral amb el disgust del col·lectiu de botiguers: "Hem fet tres manifestacions, escrits al Síndic de Greuges... Demanàvem que l’Ajuntament se seguera a parlar amb nosaltres, ens ha semblat una imposició". El passat juliol es van canviar les direccions del trànsit perquè els vehicles no creuen el centre de la ciutat. Uns canvis que es van executar només amb el canvi de la senyalística viària, sense canviar el paviment ni incorporar més arbres i mobiliari urbà als carrers.

"Hem patit una pèrdua de vendes perquè falten places d’aparcament, ara han habilitat places a l’Avinguda Santiago Bernabéu però ho hagueren degut fer abans", argumenta Garri. La ciutat compta amb un aparcament subterrani a la Glorieta i l’associació de comerciants ha promogut un solar com a aparcament: "És cert que els aparcaments no s’utilitzen al 100%, la gent del poble no acostuma a pagar per aparcar i a la gent de fora li agrada arribar a la porta i aparcar", admet la presidenta de l’associació.

"A mi al principi em xocava perquè no havia manera d’entrar al centre", diu Andrés Martínez-Medina, arquitecte, professor a la Universitat d’Alacant i veí del barri. "Crec que s’hauria d’explicar millor, però ara trobe el centre menys congestionat, amb més seguretat per a xiquets i majors, sense pressió de contaminació", el que ha permés "fer un recorregut de vianants tranquil des del Castell fins al Moll. Ara la gent va a peu, mira els aparadors i gaudeix de les terrasses", opina Martínez-Medina.

En canvi, Pepa Garri argumenta que "els espais humanitzats són una mentida. En el dia a dia no es té temps lliure per a eixir a passejar. Estes mesures només beneficien a les grans superfícies i les terrasses i la gent de sempre s’ha d’anar".  Mentres Garri assegura que "en el poble ens coneixem tots: jo tinc familiars al Partit Popular però no és un assumpte partidista", el col·lectiu d’hostalers de Santa Pola ha preferit no fer declaracions a esta casa.  

A Dénia, el Carrer Marqués del Campo és l’eix principal del comerç de la ciutat. Des dels anys 90 la calçada de l’avinguda es reservava per als vianants només les vesprades dels caps de setmana. "L’afluència de gent obligava que es retiraren els cotxes. Eixa fórmula puntual va agradar als botiguers i als vianants", explica Antonio Llopis, president de l’Associació de Comerciants de Dénia i propietari de diversos locals a l’avinguda.

Amb el pas dels anys, l’avinguda ara també és dels vianants totes les vesprades de Nadal, Pasqua i estiu. "Però quan estem en temporada baixa, si l’avinguda està tallada als cotxes, disminueix l’afluència de compradors", es lamenta Llopis. Les festes, mercats i esdeveniments són un motor d’atracció però segons Llopis "ara sembla que hi haja una intencionalitat política del PSPV i Compromís i no se celebra ni el Nadal".

Com a Santa Pola, a Dénia l’aparcament dels consumidors també és el factor clau: "S’han condicionat solars com a aparcament a la perifèria i els comerços donem abonaments gratis per als aparcaments subterranis però no és suficient per al comprador habitual, per a la jubilada que viu a Les Rotes i vol aparcar i comprar". Després de dos dècades, a Marqués del Campo tampoc s’ha realitzat cap reurbanització per a adaptar-la al trànsit de vianants, la calçada segueix dominant l’avinguda amb dos bandes d’aparcament i un carril que en estiu es cobreix per l’ombra d’uns immensos plataners.

En cas que el procés d’humanització siga irreversible, Llopis apunta que "els comerços recolzaríem un impuls del transport públic. On no arribe l’Ajuntament, arribarem els comerciants". "A tot el món li agrada que hi haja pau al carrer i major seguretat per als vianants, però ara mateixa els plans per a vianants segueixen un full de ruta polític. Verona o Pontevedra són magnífiques ciutats sense cotxes, però en moltes ocasions estes mesures només beneficien als hostalers". Respecte al seu posicionament sobre els carrers de vianants, els hostalers de Dénia també van declinar fer cap declaració pública.

Mentres a Santa Pola i a Dénia s’han implantat mesures progressives per als vianants, a Sant Vicent del Raspeig en 2006 es va transformar per complet el centre de la ciutat: paviment continu, més arbres, zones de banquets i accessibilitat per a totes les persones. Quan es van plantejar les obres a l’avinguda de la Llibertat, el principal eix de la ciutat "els comerços no volien, al principi va ser una guerra contra l’Ajuntament perquè pensaven que amb cotxes passava més gent i els clients necessitaven aparcar ací", explica Sandra Belló, tècnica de l’Associació de Comerciants de Sant Vicent.

"Es van fer reunions amb Urbanisme, on aleshores governava el PP, i els comerços van mostrar el seu desacord però estava ja tot projectat. No teníem res a fer", explica Sandra Belló. "Les obres es van allargar un poc i això va fer mal perquè no passava ningú, però durant eixos mesos els comerços no van pagar impostos".

"Als comerciants els va costar temps vore-ho", conta Belló, "però ara la gent es mata per agafar un local ací". "És molt millor que siga completament de vianants perquè la persona que entra a un comerç és la que va caminant, mira l’aparador i entra. La que va en cotxe igual no té aparcament i se’n va a altre lloc", explica sobre la fidelitat de la clientela.

"Ara el govern està canviant a altres zones la circulació del trànsit per a fer més carrers mixtes i reservar zones de vianants amb pivots. Amb el temps estos carrers es faran completament de vianants i els comerços ja no posem les pegues que posàvem abans", explica Belló. Amb la mirada posada al debat sobre les imminents obres a la Corredora s’obri el debat: les mesures radicals funcionen millor que els canvis graduals a la mobilitat de les ciutats?

Noticias relacionadas

next