X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

De monstres i vigílies de Tots Sants

24/10/2017 - 

Ja falta poc per Tots Sants i com cada any segurament acompanyaré a ma mare i ma tia a comprar uns ramells de flors ben boniques per després anar al cementeri i depositar-les a les tombes i làpides dels nostres familiars, d’aquells que estimem i ja no estan. L’1 de novembre es converteix així en un dia especial, un dia de records i nostàlgia, de retrobament familiar on fins i tot podem arribar a mantenir una conversa imaginària amb els nostres avantpassats.

De fet, molts de nosaltres guardem un record especial sobretot dels iaos perquè amb ells vam passar hores i hores jugant quan erem xiquets. I és que en molts casos eren elles i ells els que ens contaven o s’inventaven històries, llegendes, contalles i rondalles fantàstiques que formen part del nostre costumari popular valencià. Unes narracions orals on la por era l’ingredient principal. L’home del sac, el butoni, la tarasca (la bèstia del Corpus), els donyets, el saginer, el moro musa, l’home dels nassos, el banyeta, la quarantamaula, les miules, les serps amb cabellera, les encantades, les caterinetes, les velletes del purgatori, els gegants o les presències als llavadors podien accionar eixa palanca emocional que torba l’ànima i provoca un sentiment d’inquietud davant un perill siga aquest real o imaginari.

I així sobretot en dies especials com la vigilía de Tots Sants, el dia dels Difunts o la nit de Sant Joan descobriem per per primer cop tot una torba de monstres i criatures fantàstiques que no hem d’oblidar perquè formen part del nostre imaginari col·lectiu. I travessavem llavors corrent i a fosques el passadís de casa per si de cas algun fantasma de la família ens venia a visitar.

És aquesta la vigíla de Tots Sants que m’agrada i no tant la ja que ja fa anys que envaeix la nostra cultura mediterrània i que té un origen més anglosaxó i pagà, la festa de Halloween. Tot i que entenc que als xiquets els hi agrade disfressar-se per a mi aquesta Nit de Bruixes ja no fa por. Ja no té res a veure res amb la seva essència, ni tan sols amb la creença de que eixa nit els morts caminen entre els vius. S’ha convertit en una excusa per fer despesa i disbauxa, una còpia de les películes nord-americanes que han aconseguit juntament amb la globalització influenciar la nostra societat.

És justament per això que cal reprendre i redescobrir el nostre imaginari popular de la por, els nostres monstres valencians. La tasca en aquest sentit del Museu Valencià d’Etnologia (Biblioteca i Departament de Didàctica) és d’elogiar perquè enguany torna altre cop el cicle Espanta la Por! més ampliat. Així els més xicotets i també els seus mestres poden conéixer tot un mon fantàstic autòcton a través de contes i cançons.

Qui no ha sentit mai a parlar de l’home del sac….

Glossari:

Donyet: esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges. Turmenta la gent durant la son i causa alteracions i desordre.

“Si et portes malamaent se t’enduran els donyets”

Saginer: ésser imaginari amb què es feia por a les criatures, amb l’admonició que els treuria el sagí (greix).

Butoni: fantasma imaginari amb què es fa por a les criatures.


Noticias relacionadas

next