Quan Tonet, Antonio Barberà va començar a pastar pa, no tenia cap idea del negoci "jo el pa només el veia quan el portava Roseta a taula". Amb dos fills i passada la quarantena d'anys, va decidir canviar de vida. Va passar de fer embotits a una empresa "que ens anava molt bé" a Meliana, a obrir un forn en València. Es coneix que diversos forners d'Alfarb, el seu poble, regentaven forns d'èxit a València, cognoms habituals al Marquesat com Bisbal, Durà, Canet, i també altre Barberà estaven fent-se un nom a la capital. "Jo volia obrir una carnisseria, però un amic em va dir que un forn era negoci segur, i li vaig fer cas". Va estar mirant diversos forns i es va quedar amb el del carrer Calixte III "era una cova, a l'any li vaig haver de fer una reforma completa". Era l'any 1992, un any de canvis en Espanya, on Tonet i la seua dona Roseta feren un canvi de vida valent que els va dur a fer pa "de manera autodidàctica".

L'evolució des de fer "pa, rosquilletes, magdalenes, pastissets de moniato i quatre coses més" a fer-ne més d'un centenar de productes no és senzilla, i culmina en un panettone "que en Itàlia no el fan tan bo" presumix Tonet fill, més conegut com a Toni. És un procés similar al d'eixe pa que cuiden a la cambra fermentant 18 hores, pastat amb farina molta a la pedra i massa mare, perquè les coses ben fetes requerixen temps. Per això si vas a fer una comanda, Toni, l'actual forner ens advertix que "de hui per a demà ja està difícil, perquè ací des del pa als croissants necessiten un temps de fermentació". Després passa que "venen molts clients a comprar 15 o 20 barres de pa per a congelar, perquè el nostre pa dura molt i com que no porten quasi rent, descongelat està perfecte" diu orgullós Tonet pare, que cada setmana puja (o baixa) a Alfarb a esmorzar amb els amics amb la furgoneta plena de pa congelat per a repartir "ells no volen altre pa" sentència.

Hi ha forns especialitzats en diferents tipus de pa; altres en tortades i pastisseria; estan els que tenen predilecció pels productes de temporada com les mones per pasqua i els tortells per Nadal; altres fan productes pensats per a esmorzars ràpids com entrepanets, croissants farcits i moltes empanadilles; i després estan els que ho engloben tot, com el de Tonet i Roseta. Si comencem pel principi, el pa va ser durant anys el millor amic de la famosa truita del bar Alhambra i ara està present en bons esmorzars com els del bar Espinosa. Si seguim per la part de cafeteria, tenim rotllets, pastissets, cookies i galetes, sospirs de merengue i brioixeria en format menut. La part de les tortades també impressiona amb dissenys personalitzats que es barregen amb tortades sense sucre, i amb les clàssiques de la ciutat com la San Marcos, la de rovell d'ou, la caputxina o la de tres xocolates. I tot el que són napolitanes, croissants farcits, pastissets de pisto -el fan 100% vegà també-, entrepanets o la torrada de pernil "que demanen per desenes amb el café", tenen molta eixida. De fet, hi ha moltes escoles en la contornada i a l'hora del pati un forn, és una benedicció per als estómacs infantils famolencs.