Quan coneguem la història darrere d'un negoci per primera volta, canvia la nostra mirada, afecta a tot el que teníem preconcebut sobre eixe lloc particular. En el forn Casaní la història està als seus murs, en forma de fotos de la família de Salva Casaní i de Loli Galdón. Ella es va criar al forn Galdón, que ara regenta el seu germà Carlos, i que obriren els seus pares també anomenats Carlos i Lola. Salva també va nàixer en un forn, en este cas al del Carrer Comedias, i que també regenta el seu germà Javier. Els dos obriren amb l'ajuda del pare de Salva, el forn Casaní en 1986, i allí continuen fent centenars de preparacions diferents. Ell a l'obrador, ella al mostrador, enamorats i contents d'haver creat una família dins del forn, i fora, amb els clients incondicionals que busquen les seues coques de panses i anous, i molts pastissets salats -empanadillas-.

De la seua coca de panses i anous podríem parlar molt "per a mi és el millor mos de la brioixeria, el més exquisit, millor que el panettone" sentencia Salva. De fet, en fan cada dia, com també couen diàriament panquemaos, productes normalment associats amb la Pasqua que allí reivindiquen. El dolç, i totes les pastes casolanes són el més cridaner "algunes receptes eren de la meua iaia María Mir, que era la fornera, i estan mesurades en closques d'ou, perquè depén de la grandària de l'ou canviaven les proporcions". Unes pastes i uns pastissos que cada dia Loli col·loca en la vitrina amb minuciositat "el primer que faig cada matí quan baixe al forn, és col·locar-ho tot ben ordenat, m'encisa fer-ho", encara que alguna volta "les amigues venen a prendre café i m'entretenen". Perquè allí també pots fer-te un café, una orxata o un suc de taronja "els dissabtes hi havia molta cua i posarem una barra per a prendre un café mentre la gent esperava i els donem una pasteta. Com que molta gent venia només a per café, haguérem d'anar ampliant la part de la botiga, el servici, i ara molts clients venen a fer-se un café ràpid i pegar un mosset, a l'estil dels americans".

Ells coneixen bé els Estats Units, a Boston viu el seu fill major biotecnòleg "que li agrada fer dolços a sa casa i els companys de treball al·lucinen". De fet, apareix una xica jove, Anna, alumna d'espanyol a Boston de la seua nora María. Com és bona estudiant, la nora li va donar de premi que es demanara el que volguera al forn dels sogres, i allí estava, arribada des de Boston i després de fer un intensiu de castellà a València, demanant un tros de coca de poma. Minuts després ella i els seus pares tenien suc de taronja, orxata, fartons, i pastissos en la barra perquè feren un tast de les especialitats de Casaní. "Les nostres nores, María i Paola, també ajuden alguna volta quan venen per ací, i els nostres fills Salva i Pablo, per molt que siguen biotecnòlegs els dos, quan ens visiten en Nadal, arriben, es posen la bata, i treballen en el forn. S'han criat ací". Paraules de Loli, emocionada quan parla de la seua família, a la qual sempre porta caixes plenes de pastissos quan va a visitar-los a Boston o Barcelona.