Quina classe de fal·làcia s’amaga darrere del model de dona tradicional que difonen les xarxes?
TINA. Quatre lletres. Un lema: There is no alternative. Ho repetia Margaret Thatcher. No hi ha alternativa. El capitalisme sempre s’ha reivindicat com a etern i indefugible. El patriarcat també. No hi ha alternativa. Així és el món. Els forts governen els febles; els rics controlen els pobres; els hòmens dominen les dones.
SAHG. Quatre lletres també. Un model de feminitat: Stay-at-Home Girlfriend. Una nova perversió del patriarcat aliat amb el capitalisme. La idea d’una jove que no treballa, malgrat tindre estudis superiors, i que t’espera a casa –ben vestida, ben perfumada, ben tonificada després del gym–, a tu, l’home que la proveïxes i la gaudixes. Fa poc, el Wall Street Journal li va dedicar un reportatge a esta nova figura femenina, en realitat tan vella.
Llig el reportatge. Vull saber de què va esta història. I resulta que no me la trague, no. Estes xicones precioses i ocioses que es prodiguen a les xarxes en un scroll infinit –mira-la, ara passeja el gos pel jardí vestida de Prada, ara reposa al sofà amb una manteta que val més que tot el teu rober– són una fal·làcia absoluta. I em fot que vullguen fer-nos creure que eixe és el nou paradigma femení per a la generació Z. La realitat és que, mentres el vídeo de la xicona bevent suc antioxidant en una casa immensa circula per les xarxes, les dones de tot el planeta estan en la faena: estan treballant. Com sempre ho han fet, en totes les cultures i en tots els moments històrics, dins i fora de la llar, cobrant molt menys que els hòmens, en jornades llarguíssimes. Ara, quan per fi hem accedit als espais laborals que sempre ens han estat vetats, quan moltes hem aconseguit l’emancipació somiada per Mary Wollstonecraft, el negoci que alimenta l’scroll infinit de les xarxes ens oferix un nou producte de consum: la complaent Stay-at-Home Girlfriend, en els antípodes de la gran majoria de dones del planeta. Per l’amor de Déu: ens ha costat massa esforç deixar de ser nines menors d’edat com per a tornar a ser-ho voluntàriament!
Mostrar la quotidianitat d’una dona real treballadora no té el mateix glamur que el d’estes xicones divines. Però elles mateixes treballen com a esclaves de l’algoritme per a nodrir eixa imatge de descans perpetu en espera del nòvio. Darrere de la farsa s’amaga just això: el que elles realment esperen no és el seu home, sinó els teus likes. I els diners que els generen, clar. L’esclavatge del patriarcat i les cadenes del capitalisme s’entrellacen d’una manera truculenta. Que antic és tot.
Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.