Un pati per completar un trencaclosques en altura al cor de Guardamar

GUARDAMAR. Sí, Guardamar del Segura va ser reconstruït per Larramendi fa ara ara casi dos-cents anys. Però encara i tot siguen joves, les ciutats sempre estan canviant. El murcià Bernardo Cerrato Hernández, arquitecte per la Politècnica de València, ja forma part de la seua història. El seu repte: aprofitar una estreta parcel·la del centre del poble. La solució: la va trobar a les lleis de la Termodinàmica.

“El principal problema que presentava la parcel·la és que només té una façana estreta que dona al carrer. Té uns 5 metres d’ample, contra 19 metres de profunditat. D'altra banda, les diferents alçades dels edificis limítrofs obligaven a projectar bé el nou volum que anàvem a construir”. L’objectiu era introduir la llum natural i aconseguir una ventilació natural a tots els racons de la casa.

El projecte construeix la casa a partir del pati central com a element clau. I al mateix temps, situa allí el nucli de comunicacions vertical amb les escales. Així va aconseguir que totes les habitacions foren amples, lluminoses i privades segons les necessitats del client.

“A nivell programàtic, s'estratifica la planta per usos en funció de les hores de llum natural que penetra a l'habitatge i segons la intimitat requerida. Per això vam invertir el programa que comunament sol anar a cada planta. Ací, en la primera planta s'ubiquen els dormitoris i les estances més privades, i a la segona planta la zona de dia”.

“Els clients van adquirir la propietat prioritzant la ubicació, més que la casa que podrien arribar a construir. Tenien clar que volien viure al centre de Guardamar i que aquesta decisió portaria darrere seu una parcel·la amb una geometria rectangular molt estreta”.

“Crec que aquest posicionament, anteposar el lloc a qualsevol altre condicionant, i la seua determinació per aconseguir fer el projecte, va garantir el bon resultat final de lacasa”, que ja ha sigut finalista als premis del Col·legi d’Arquitectura de la Comunitat Valenciana del 2023. “Pense que és més important un client intel·ligent que un bon arquitecte”.

Durant el procés del projecte, “vam aconseguir transmetre'ls que el més sensat seria fer aprofitar-se dels factors de la parcel·la que a priori eren negatius. És a dir, en lloc de forçar un programa de necessitats concret, estudiar quina solució podria ser la més òptima i, a partir d'aquesta, plantejar el programa de la casa on capigueren les necessitats. Més que pensar en un saló o un número determinat d'estades; era millor abordar la solució pensant, per exemple, la manera com voldrien que entrara la llum del Sol o quin grau de privadesa desitjarien i en quins usos concrets”.

El pati com a catalitzador del confort tèrmic

“Seguint principis bàsics de la termodinàmica, aconseguim de manera passiva els beneficis per al consum energètic. El pati és font de llum i radiació natural obrint-lo a sud. I aconsegueix també ventilació natural induïda, com si fóra una xemeneia tèrmica”. Una obertura inferior i una superior, tamitzada, juga amb la diferència entre les diferents densitats d’aire calent i aire fred per generar una corrent d’aire.

“Aquests factors a què em referia anteriorment han establert les regles per desenvolupar el projecte: d'una banda, es disposa d'una única façana orientada a ponent. Que a més, es tracta d’una façana estreta en relació amb la profunditat que es té i, per altra banda, aconsegueix conjugar les diferents alçades i tipologies dels edificis confrontants”.

Cerrato Hernández s’ha inspirat en referències com la Casa Guiette (Amberes, 1926) de Le Corbusier en la manera de relacionar cadascuna de les peces del programa. “La concatenació de les estances i la transició entre espais la podem trobar a la casa A (Tòquio , 2006) de Ryue Nishizawa, mentres que la estratègia volumètrica ve de les cases a Borneo (1996, Amsterdam) de MVRDV”.