Quatre plans per sintonitzar amb el solstici entre Sant Joan i Sant Pere

ALACANT. 

1. Anar a collir camamilla

És sobretot digestiva. Repara la membrana gàstrica, ajuda a fer la digestió i expulsa els gasos. Però també per a la menstruació, com a sedant i fins i tot per al colesterol. En cas de mal de panxa, sempre és bona una infusió de camamilla, coneguda també pel barbarisme de “mançanilla”.

El més divertit és que no cal anar al mercat o a l’herbolari per a comprar-la. És senzilla de collir i divertit d’assecar. Perquè les muntanyes de l’Alacantí, l’Alcoià o el Comtat es tinyen de groc estes setmanes, abans que la calor acabe d’apretar del tot. Des de la Carrasqueta fins a la Font Roja o la Serra de Mariola, on en juny també floreixen flors endèmiques com algunes orquídies silvestres o el misteriós gallet de runar.

Per a collir-les, és suficient amb tallar part de la tija amb unes tisores o alicates. Després s’han de fer mallols amb cordes amb un grapat de flors, deixar-les assecar durant unes setmanes i finalment guardar-les per a bollir les infusions... fins a l’any que ve.

2. Fer empanadetes de Sant Joan

Les conegudes com coques amb tonyina són el ‘must’ per a sopar la Nit de la Plantà a les Fogueres de Sant Joan. Però a la majoria de pobles es cuinen empanadetes amb sofregits similars durant estes setmanes per a celebrar l’arribada de l’estiu. L’ingredient estrella també està vinculat a la temporada de pesca: la tonyina.

Este enorme peix s’alimenta d’altres peixos gregaris i en juny és la millor època per a pescar-les, quan després d’estar ben alimentades els últims mesos a l’Atlàntic, les tonyines venen al Mediterrani. Abans es feia a les almadraves, una tècnica que funcionava cooperant entre diferents barcos amb enormes xarxes d’espart. 

Per a les empanadetes, s’ha d’utilitzar la tonyina de sorra ­—coneguda en castellà com a “ijada”— que és la part de la panxa amb la que també s’elabora la ventresca. La ceba, els pinyons i l’anís són la resta d’ingredients clau, que es poden complementar amb algunes innovacions com l’ensalada de bacores, roquefort, pernil i vinagre de Mòdena.

3. Conéixer les festes de Sant Pere de Tabarca

Si una de les almadraves més grans d’Alacant estava a Tabarca, també es trobava la foguera que més tard es crema. El 29 de juny, l’illa celebra els seus patrons, Sant Pere i Sant Pau, titulars també de l’església. Es tracta del primer episodi festiu de Tabarca que també celebra a mitjan de juliol a la Mare de Déu del Carme, patrona de pescadors.

L’illa fa anys que no crema foguera, però el seu programa d’actes s’allarga del 28 al 30 de juny i fins i tot compta amb vaixells que la connecten amb la península durant tota la nit. Xarangues, mascletaes, processons, esmorzars i passacarrers completen la guia, que s’ha d’acompanyar per un passeig pels carrers engalanats de l’illa.

4. Sopar a la platja del Postiguet per a vore els focs

Entre Sant Joan i Sant Pere, cada nit el pla és baixar a la platja a vore el concurs de focs artificials. En realitat, cada dia es podria triar un lloc diferent per a vore’ls: el tossal de Santa Anna i la Serra Grossa són el mirador més privilegiat, junt amb el Benacantil i el Castell de Santa Bàrbara.

Però també les platjes del sud del Cap de l’Horta o la replaceta del Topete del Raval Roig són bons indrets si es vol estalviar baixar a l’arena del Postiguet, on a poqueta nit colles d’amics, famílies o parelles munten la seua paradeta. Amuntonant l’arena o fent clots van creant hamaques, cadires i taules improvisades, generant una nova topografia que es renova totes les nits. Mentre esperen el castell, refreguen els peus a l’arena per sentir la seua frescor o marquen la seua petjada platja amunt i avall. Al final de la nit, el Postiguet es converteix en un dibuix a gran escala fet mà a mà per milers de persones anònimes.