No existeix una Sura tan bella

1. En les Etiòpiques de Corto Maltés, Hugo Pratt posa en boca del mariner cainita una Sura votiva en la mort de L’Oxford, musulmà amb educació britànica, que acaba amb les paraules “ell ja no haurà d’observar la Llei… ni les Sagrades Escriptures”. L’Oxford, moribund, li respon “ah, Corto, Corto… maleït bufó… no existeix una Sura tan bella”.

2. Podria ser políticament correcte i dir que l’Islam no és el problema, però per desgracia la correcció política és una de les causes de mort enllà de les fronteres  del sentit comú, i l’Islam és el problema, quan els seus preceptes guien els interessos de classes dirigents, elits econòmiques i tota la hipèrbole dels hidrocarburs. L’Islam és el problema quan és el dogma de fe que modifica les consciències.

3. L’Islam és el problema com cada vegada que ho són el Cristianisme,  el Judaïsme, o el Paganisme ari, convertint els individus en unitats de xoc d’una croada contra els infidels. I els infidels sempre són els altres.

4. D’altri el món n’és ple, perquè ens fa gràcia això de fer colla i estampar l’empremta de les nostres botes sobre la cara de tot el qui considerem inferior, i d’inferior solen haver tants com diferents. La diferència provoca pànic i trau l’ultra que tots portem a dins.

5. Però clar, si ens posem davant d’un espill i ens mirem fixament durant més d’un minut, el monstre ens fita d’ull a ull i sabrem que de diferències també en tenim a dins, i que el canvi entre el bé i el mal es pot produir en qualsevol moment, que la tragèdia és cosa d’un minut.

6. No sé si existeix una manera d’entendre, de viure l’Islam com en molts llocs –i amb moltes dificultats, mireu Trump, mireu Charlottesville, mireu Utøya, mireu Jerusalem- es viuen les diferents branques del Cristianisme o el Judaïsme, ara mateix no les puc localitzar en un mapa de l’orbe, però confie que en un futur existiran. Les maneres ortodoxes i extremes de viure aquestes ja són illes en el món, en retrocés de vegades resistent, com una infecció.

7. Com una infecció han segut, estant sent, les reaccions i manifestacions d’algunes administracions, de molts responsables polítics, de massa gent que amb els seus esputs creuen parlar per boca de molts, quan només parlen per boca de la serp, en relació amb l’atemptat de les Rambles de Barcelona. Aquests cinc-cents metres que van des de Canaletes a la Boqueria, i que són un vórtex emocional: Canaletes, Estudis, Sant Josep, Caputxins, Santa Mònica, Rambla de Mar, de les Flors, de les Putes, els kioscos de premsa, el Liceu, la Boqueria,... la gent, la gent, la gent, tota la gent, fins i tot els turistes amb barrets mexicans, fins i tot les figuretes de toreros i lagarteranes, fins i tot els anglesos ensenyant sacsons (lorzas de buena birra), fins i tot els venedors ambulants que han de córrer en veure arribar la Guàrdia Urbana, l'olor encara a mar, l'olor encara a port, en moments com aquest penseu en què diria el mestre Manolo Vázquez Montalbán.

8. Conec el Corà, conec l’Antic i el nou Testament, conec la Torà i el Talmud, la Misnà i la Guemarà, conec la majoria dels textos cientifistes i també les mistificacions, qualsevol esput pot eixir de les seues pàgines, com també la seua refutació.

9. Això no és una puta guerra santa –em negue a utilitzar capitals amb aquestes paraulotes-, sinò una rabieta de xiquet amb possibles, que allarga la seua mà i llança els ninots contra els seus germans. Si això li fa als germans, què no li farà als cosins, als amics, als desconeguts. Un xiquet maleducat i malfactor a qui tot se li permet. Pobres ninots convertits en carn de canó.

10. Però els que estem del costat de rebre, els que no creiem en la merda aquesta de la carn de canó, dels màrtirs, dels herois i les heroïnes, del camí recte i les rengleres tortes, dels sacrificis i les recompenses, del sensacionalisme i l’impacte mediàtic, de la manipulació i la mediocritat, li farem sempre costat a L’Oxford quan fa servir el seu darrer alè per dir “no existeix una Sura tan bella”.