X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 25 de mayo y se habla de CALZADO SANTA POLA AEROPUERTO ALICANTE-ELCHE benidorm

s'apropa el desert / OPINIÓN

Llistes d’estiu: L’abuelo Cebolleta de rebaixes

27/07/2017 - 

El segon lliurament d’aquestes llistes d’estiu que ens hem empescat com a lectureta lleugera i prescriptiva per a la caloreta, m’agafa de ple en un dels meus emprenyaments cíclics. Cada anys, des de fa un lustre aproximadament, potser una mica més, en arribar la segona quinzena de juliol, el meu tarannà abuelo Cebolleta desperta de la seua hibernació i comença a despotricar a tort i a dret.

L’abuelo Cebolleta era un personatge (és, de fet, ja que els personatges ficticis sempre viuen en el present, tot i que la seua manca d’actualitat ens empente a parlar d’ells en passat) del gran Manuel Vázquez, el creador de les germanes Gilda i d’Anacleto, agente secreto, però també un dels autors de còmic que millor s’han autoficcionat. La família Cebolleta va començar a aparéixer en les pàgines de la revista DDT allà pel 1951, en l’òrbita d’aquell gran centre d’explotació i producció d’historieta gràfica que era l’univers Bruguera. La tendència del iaio de llarga barba blanca valleinclanesca per anar empaitant tothom amb les seues batalletes, fent tremolar cada vegada que emitia la seua letania “en certa ocasió, anava jo…”. Tant és així que els que ja vam llegir Vázquez en els anys setanta, havíem assumit expressions que el feien memòria col·lectiva: “expliques més batalletes que l’abuelo Cebolleta”, deia mon pare, el meu iaio i, encara que semble mentida, es continua dient avui dia, amb una desconnexió total amb el personatge que origina la dita.

El record de la dita i del iaio rondinaire em ve quan a la segona o tercera visita feta en aquestes dates a alguna de les grans cadenes de roba, especialment les de l’òrbita del generós milionari gallec, m’ix de la més profunda indignació el: “pero les fotudes rebaixes no eren a l’agost?”.

Sí, ja sé que els temps canvien i tot s’adapta als nous models de consum, però com que u té déria documentalista, m’he anat de cap a buscar les fonts normatives. La LLEI 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, té tot un capítol dedicat a les Vendes en rebaixes, el III:

Article 68. Concepte

S’entén que hi ha venda en rebaixes quan els articles objecte d’esta s’oferixen en el mateix establiment en què s’exercix habitualment l’activitat comercial a un preu inferior al fixat abans de l’esmentada venda.

Article 69. Temporada de rebaixes

1. Les vendes en rebaixes només podran tenir lloc com a tals en dues temporades anuals; una iniciada al principi d’any, i l’altra entorn del període estival de vacances.

2. La duració de cada període de rebaixes serà, com a mínim, d’una setmana i, com a màxim, de dos mesos, d’acord amb la decisió de cada comerciant dins de les dates concretes que fixe, mitjançant una ordre, la conselleria competent en matèria de comerç.

3. Les dates elegides, d’inici i final de rebaixes, hauran d’exhibir-se en els establiments comercials en lloc visible al públic, almenys des del començament al final de la venda promocional.

Article 70. Requisits específics

1. No podrà anunciar-se la venda en rebaixes per a un establiment comercial quan esta no afecte, almenys, més de la meitat dels productes oferits.

2. En el supòsit que les rebaixes no afecten la totalitat dels productes, hauran d’identificar-se clarament els que són objecte d’esta venda promocional, i separar-los de la resta.

3. No podran ser objecte d’una venda en rebaixes els productes deteriorats o els que no formen part de les existències anteriors amb un mes d’antelació respecte de la data d’inici de les vendes en rebaixes.

Jo sempre havia entés que l’origen de les rebaixes es remuntava a la necessitat dels comerços de desfer-se de tota aquella roba que no s’havia venut en la temporada i ocupava espai en els magatzems i les botigues, impedint l’entrada de nou material. És a dir, les rebaixes eren una frontera que traspassar, un canvi, una mutació, del fred de l’hivern al bon estar de la primavera, de la xafogor de l’estiu al fred de la tardor. Ara mateix, el més gran indicador de l’Escalfament Global, absolutament irrefutable, és que no hi ha manera de destriar entre roba de rebaixes i roba de nova temporada, ni saber quan collons comença el periode de rebaixes i quan el de descomptes. Llistem alguna de les dades que corroboren aquest argument:

1. Si entres en un gran espai comercial, en l’artèria d’una ciutat, el 16 de juliol, et veus rodejat de cartellets amb el lema: Nova Col·lecció. Fins a aquest moment, no t’havies plantejat que podies fer-te un àlbum i tindre tots els cromos de Mango en forma de shorts.

2. Quan per fi has trobat aquella camisa que t’entra pels ulls (i per la butxaca del grapadet d’euros que costa), t’adones que tots els clients d’H&M gasten la mateixa talla que tu: M, L, XL, XXXXXL… fa igual, la teua és l’única que falta en tots els burros.

3. Descobreixes que hi ha una tipus de samarreta que es diu “estigues còmode amb el disseny del teu cos”, perquè t’emproves la talla que t’emproves, els teus sacsons se mostren en tota la seua intensitat, mode lorzas on a Zara.

4. Gaudeixes de la síndrome de l’alienígena Bherska: tota la roba està dissenyada per a homes sense malucs, que dius “això no ho solucione ni amb una vaga de fam” .

5. Val, dins de la tenda estem al punt de la congelació, potser no s’hi superen ni els 15 graus, però al carrer, i potser fins desembre, no abaixarem dels 25, ara mateix en fan 39… qui ha decidit que aquells jerseis de llana fina de màniga llarga són de temporada i s’oferten amb el preu més baix de tota la botiga? Ande yo caliente con mi Pull-and-Bear…

6. Si tens més de 40 anys i el cos de Gladiator… després de menjar-se a Còmmode, és lícit portar el nou model de camiseta Imperio escotada fins el melic? Veus, aquí comprens que no s’hagen pogut desfer de tot aquest material abans… a que veus cap depenent d’Springfield ensenyant sobaquillo?

7. Hi ha qui em va dir que la llargària del baix dels pantalons depén de la teua sexualitat, el que no em va dir és si era una qüestió de gustos sexuals o de disponibilitat. Les voltes dels baixos dels xinos de Massimo Dutti seran el nou llenguatge dels ventalls?

8. Cortefiel… val, el nom ens ho diu tot.

9. Quan li preguntes per la secció “homes” d’Stradivarius a les venedores, la seua primera reacció és obrir l’app del Google Maps.

10. Si ets epilèptic, pots entrar a Springfield o convulsionaràs davant d’un horitzó de camises de quadros?

next