VALÈNCIA.Pot resultar complicat trobar la manera de contar el conflicte de Palestina. Capes i capes d'història i tragèdies s'amuntonen en un relat que continua escrivint-se hui en dia. El conflicte, actiu des de la primera mitat del segle XX, suposa un enfrontament armat entre israelians i palestins pel control de la regió històrica de Palestina. Amb el pas del temps, l'Estat d'Israel ha anat envaint els territoris palestins saldant el seu avanç amb milers de vides d'innocents, i provocant una enorme divisió, tant demogràfica com social, entre els dos. Este conflicte entre dos terres es conta ara a través de la història d'Amira i Ava, dos xiquetes separades per una guerra que es llig, escolta i dibuixa en I, malgrat tot, Palestina, un àlbum il·lustrat -i musicalitzat- per l'editorial Zoo Il·lustrat.
Esta proposta s'adherix a altres accions culturals que relaten el conflicte, encara que en este cas en concret la tasca és relatar-li'l als xiquets. Per a això Marcos Úbeda -junt amb Arnau Giménez i Ricard Tàpera- viatja a l'any 2018, moment en el qual els components de Zoo van visitar els territoris ocupats de Palestina amb la iniciativa de Pallassos en Rebel·lia per a poder portar una sorpresa a “aquells llocs on els xiquets no poden viure en pau”. Des d'eixa experiència intenta acostar el conflicte als lectors més jóvens, aquells que no tenen perquè saber el que és una guerra, i que segurament no comprenen per què els adults es barallen per un tros de terra o per un concepte tan obert com la “llibertat”.
En l'exercici de la síntesi juguen les cartes la memòria, les imatges i també les realitats personals de cadascun dels components de la banda. Úbeda explica que hi hagué una frase que els va motivar a crear este llibre: “Que no se vos oblide la nostra història, heu de fer que es veja el que està passant ací. Este espai té les seues històries, les seues famílies i els seus problemes i han d'explicar-se”. I amb això, es va proposar començar a compondre i a escriure. El projecte, que va començar a gestar-se fa prop d'un any, ha adquirit una vigència d'actualitat extraordinària en la qual Úbeda troba el lloc per a retornar allò que els havien dit en format de conte. A això li afig els dibuixos d'Helga Ambak, encarregada de donar forma i color a este relat de Palestina entre dos territoris.
Ambak proposa contar la història a través d'Amira i Ava per a acostar el conflicte als xiquets a través d'estos personatges: “Són xiquetes al principi del llibre, però abans de res són personatges. Si és un llibre per a xiquets podem enllaçar-lo amb les seues vides, perquè d'eixa manera poden provocar més empatia i connexió amb el que està passant”, afig la il·lustradora, qui dibuixa a les xiquetes des de jóvens fins a adultes per a reflectir eixe creixement entre les dos que ajuda a la construcció d'una narrativa. Les dos xiquetes són protagonistes del llibre però deixen de ser-ho en la part final, on prenen el relleu els jóvens lectors, els qui han de reflexionar sobre la lectura a través d'exercicis didàctics com escriure un article sobre el conflicte, parlar sobre els drets humans o compondre un poema sobre la pau.
Tot això es reflectix en paisatges acolorits i amb bones representacions del territori, resposta a una investigació visual amb la qual treballa Ambak i en la qual es recolza en el mateix videoclip de Zoo de l'any 2018: “Una de les xiquetes protagonistes està inspirada en les xiquetes del videoclip. Comence a fer esborranys sobre ella i després la transforme. Després també investigue sobre l'arxiu de Palestina i Gaza per a comprendre el que està vinculat amb el factor bèl·lic”, afig la il·lustradora, qui confessa que ha de rebuscar molt per a trobar referències d'allò tradicional o quotidià: “Intente rescatar una Palestina que no siga sol la que està en guerra, vull vore què mengen, com celebren i què fan”, afig.
Al costat del color i relat de les dos hi ha una història musicalitzada del que ocorre en el conflicte, que es dividix en sis moviments musicals diferents. En estos, Úbeda compon per a explicar el viatge de les dos i el seu mateix: “Jo intente que cada moviment explique una part del viatge. Amb la música es pot viure l'angoixa que hi ha allí o els moments de felicitat dels xiquets. Partisc de la base de vore els xiquets que continuen sent xiquets i que no tenen gens de maldat en el cos”, afig el músic, qui empra eixe relat de dos amigues que se separen per a ajuntar-les de nou a través de les notes musicals. De la mà dels seus companys de Zoo, estos moviments prenen una forma que es tanca en una carta de comiat entre les dos escrita per Panxo, el cantant del grup.
Úbeda explica també que el moment d'“assentar-se a compondre sobre açò” permet dur a terme una labor de sensibilització sobre el tema, en la qual se centren en part del que està passant per a contar la història: “Em sembla que aportem un granet d'arena en el conflicte que ja està ací, jo el que faig és treballar amb els fets i donar-los forma”. Amb tot això, els colors de la bandera de Palestina oneja a les melodies amb què Úbeda recorda aquell viatge del 2018, que ara porta al present per a complir la seua promesa de contar la història del que van vore, dibuixar i compondre contra l'oblit d'un conflicte que seguix actiu.