Empremtes del passat que hem d’aprendre a estimar

El passat cap de setmana va començar el 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta amb més d’una dotzena de ponències i comunicacions sobre arqueologia a la prehistòria i història antiga, així com història medieval, etnografia i cultura popular. 

Investigadors de la zona i de més enllà s’aproparen a Dénia per desvetllar les darreres novetats comarcals. Des de les últimes dades sobre ocupacions humanes a la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira a una repassada a 40 anys de feina per posar en vàlua els importants jaciments d’Art Rupestre a la Marina, així com noves troballes, com la de vil·la romana de les Hortes de Xaló, i un llarg etzètera, entre els que s’hi trobava la posada al dia sobre la situació de ‘Els balnea dels Banys de la Reina’ de Calp.

Art Rupestre

Els investigadors desvetllaren, entre d’altres coses, la pràctica prehistòrica de canibalisme a la Cova de Santa Maira (Castells de Castells) amb la trobada de restes humanes amb queixalades i alertaren, en màteria d’art rupestre, dels problemes que ocasionen en molts casos les vies d’escalada i les clavilles que alguns enamorats de l’esport a la muntanya instal·len aprop de jaciments. Aquest desastre, s’ha notificat a Conselleria i el govern s’ha posat en contacte amb les federacions però no tots els qui practiquen aquest esport estan federats. També parlaren de concienciació social i de la necessitat de conéixer i difondre el nostre patrimoni per tal de protegir-lo. Cal recordar que el conjunt de l’Art Rupestre Mediterrani a la Península és un Bé Cultural que pertany al Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco. I a la Marina tenim expressions artístiques úniques en el seu gènere, com el santuari del del Pla de Petracos (Castell de Castells) on destaca la figura de l’Orant. 

Explicar l’arqueologia

Pel que fa als ‘Banys de la Reina’ de Calp, l’arqueòloga Anna Ronda recordà l’amenaça urbanística que ronda el conegut jaciment romà que està enclavat a ‘la milla d’or’ calpina, just davant de la mar. De fet, diumenge de matí els congressistes pogueren gaudir d’una visita formativa al jaciment romà dels Banys de la Reina i al jaciment medieval de la Pobla Medieval d’Ifac, tots dos a Calp. I ho feren de la mà dels arqueòlegs responsables de les excavacions que es fan cada estiu.

Ronda i la també arqueològa Alicia Luján lamentaren la imatge actual dels Banys de la Reina, abandonat a l’hivern, i on creixen tota mena d’herbes entre ceràmiques d’especial interés. Les investigadores posaren així l’atenció en la necessitat de difondre el nostres bens patrimonials d’una manera planera, que arribe a la gent, per tal de crear una consciència ciutadana que lluite perquè el jaciment no quede oblidat entre tones de formigó. De fet, actualment s’estan realitzant cates just a la vora per determinar si es pot construir o no al costat.

Protegir el patrimoni educant

Educar, donar a conéixer i crear consciència social és la millor manera de protegir el nostre patrimoni. Sensibilitzar i crear aquest sentiment de pertinença és una tasca de tots, que s’ha de començar a impartir desde ben menuts, a les escoles. I que ha de continuar al llarg de la nostra vida, apropant-nos a la nostra cultura i despertant el nostre orgull de poble. Enriquint així la nostra sensiblitat.

En aquest sentit, cal agrair que el Congrés de l’IECMA siga lliure i gratuït per tal que els curiosos que estimen la cultura puguen conéixer d’aprop què s’està coent en matèria d’investigació a la terreta. També serveix com a eina al professorat que vulga actualitzar la seva formació amb continguts de la zona per tal de transmetre-los als alumnes.

El congrés continuarà aquest cap de setmana a Pedreguer, Xàbia i Teulada amb comunicacions diverses sobre història moderna i contemporànea. També abordarà altres vessants com l’arquitectura, les arts plàstiques, la música, la salut, l’agricultura i l’economia i el turisme. Aixó sí, sempre amb investigacions emmarcades en l’àmbit de la Marina Alta. Cal destacar, llavors, la tasca desenvolupada per l’IECMA, que ha aconseguit congregar a un grup de persones que treballen per la cultura i el territori, creant un lloc de trobada per aquells que respecten i estimen el territori. És a dir, una bona senyal de salut comarcal.