Un nou espai comunitari a un solar de San Antón i una jota dedicada a la desconeguda planta de la barrella són les dos propostes desenvolupades durant mesos a l’última edició d’Un temps al Medi, les residències artístiques de paisatge d’Alacant.
ALACANT. Marina Irurzun i Irene Moreno van vindre a Alacant a finalitzar la carrera d’Arquitectura i han acabat construint una cabanya al centre de la ciutat. ‘Habitar el hueco’ va ser un dels projectes seleccionats per a ‘Un temps al Medi’, la convocatòria de residències artístiques del programa Aterriza que el centre cultural Las Cigarreras ha llançat enguany.
A partir de diferents activitats a un solar cedit pel veïnat, Irurzon i Moreno han dissenyat mobiliari i tallers conformant un procés de reapropiació comunitària d’un espai. Un intens procés en el que han utilitzat diferents formats: des d’una publicació fins a un documental, passant pel programa públic d’activitats.
Els solars són terrenys que han estat edificats o ho seran. Hi ha en lapses de temps, mentre que es troba una manera aprofitar-los. Els solars són residus, espais indecisos, tot esperant una funció. Són llocs silvestres, on la natura ha reprès les seves possessions. S'han convertit en hàbitat de multiplicitat d'espècies i poden ser lloc de convivència d'allò no-humà i allò humà en aquest mentrestant”, asseguren les arquitectes.
Abans que un solar estiga decidit a ser edificat; abans de comptar amb mitjans i suport institucional; abans del col·lapse; abans, es pot actuar. Habitar el buit es proposa com un desafiament als temps normatius actuals localitzat en un solar del barri de Sant Antón. Mitjançant diverses trobades d'assistència lliure, preteniem obrir el nostre concepte de cabana a la ciutat a altres veus locals per així redefinir-la”.
“Amb l'objectiu final d'obtenir un resultat localitzat que responga a les expectatives expressades en ells. En paral·lel, hem registrat tot el desenvolupament en forma de vídeo, perquè hi haja un arxiu del procés col·lectiu de disseny. La cabana es converteix així, en la materialització de l'afany de diferents espècies d'escapar a les lògiques de la ciutat i les estratègies per aconseguir-ho”.
Laura Palau és de Benlloc (Plana Alta) i treballa entre les arts visuals i la memòria de les comunitats. Amb el Grup Cressol, durant la residència han composat una jota que recupera la importància de la barrella, una planta clau per a la ciutat. La barrella s’usava per fer sabó a Marsella o vidre a Venècia, i el seu comerç va possibilitar el apgament d’obres emblemàtiques com la façana del Palau de l’ajuntament o algunes capelles de Sant Nicolau i Santa Maria, com confirma l’etnobotànic Daniel Climent, col·laborador al projecte de l’artista.
“La meua mare sempre m’ha contat una historieta que contava ja el meu avi quan ella era jove sobre els baladres, i és que sempre han tingut molt mala fama per les seues substàncies tòxiques. Deia que Déu va fer el baladre tòxic com a mecanisme de defensa per a possibles espècies invasores i li va dir a l’abella: ‘Abelleta, abelleta, al baladre aniràs i quan piques mataràs’. I com que morien moltes persones, Déu va haver de fer un canvi morfològic, pel següent: ‘Abelleta, abelleta, al baladre aniràs i quan piques moriràs’”.
“És una anècdota que sempre m’ha tornat al cap en pensar en el poder químic de les plantes. La gent dels nostres pobles sap quan una planta és verinosa o beneficiosa, i és que es crea una gran herència karmica al voltant d’aquesta, que es passa de generació en generació. En la meua casa per exemple, mai no han volgut el baladre, fins i tot que la meua àvia es va enfadar quan li vaig regalar un per al seu aniversari”.
“Jo, en canvi, sempre he sentit certa curiositat i misticisme cap a l’alquímia de les plantes més verinoses i vaig plantar el baladre al Mas de l’Argila on va nàixer el meu avi. ‘Amb les fulles oposades’ és el projecte amb el que he explorat les dos cares de les plantes verinoses del Benacantil i als voltants, en concret m’interessen les barrilleres de la motnanya i la posidònia de la mar. He investigat les possibilitats curatives i destructives de la flora local a través de les seues històries i la seua química”.
“A partir de l’emulsió d’aquestes plantes he elaborat una sèrie d’antotípies per narrar el grans fets històrics que aquestes plantes han aconseguit; partint d’Alacant i navegant a quasi tots els ports europeus operatius al segle XIX”, explica l’artista. “Amb les restes vegetals de les antotípies i amb l’ajuda de l’alquimista Andrea Gabriela Cabrera Cuevas hem elaborat encens i compost per retornar a la natura en forma de devolució i agraïment al seu treball. I perquè es quede com un homenatge viu, present i oral, he col·laborat amb la rondalla El Cressol amb hem escrit una jota a la Barrella per recordar la riquesa que va donar a la ciutat d’Alacant i celebrar-la”.
