Hoy es 5 de enero

habitem

Biofília per minorar la petjada arquitectònica de la Marina

8/12/2024 - 

ALICANTE. Daniel Carratalá i Elba García estrenen edifici fotografiat per Milena Villalba amb Alba Cariñena a les Rotes de Dénia

"Imaginat que ma casa està situada al mateix Monte Carlo; açò és una bogeria, com.  si visquera dins de la mar, a bord d’un gran buc", li contava Joaquim Sorolla a la seua dona la primera visita a Xàbia el 1896. Artistes com Sorolla o Lambert han ajudat a la Marina a bastir un relat mitòman sobre la màgia del Montgó a principis del segle XIX. Després arquitectes com Manuel Jorge li donarien altra forma, ben allunyada formalment de les promocions contemporànies.

Amb el pas de les dècades la Marina cada volta està més a la venda, el model econòmic basat en l’extractivisme de la terra està esgotat i en un mitjà plaç tindrà conseqüències per a tot el veïnat. Hi ha projectes que sense escapar d’este marc, intenten estirar al màxim les possibilitats de fer arquitectura a esta vora del Mediterrani.

És el cas d’esta casa de les Rotes signada per Daniel Carratalá i Elba García amb la col·laboració de Jorge Juan, Federico Zorrilla i Raül Climent. "Partíem de la idea que fóra una construcció suau, contínua i integrada en el paisatge, amb poques arestes i amb vegetació abundant tant en l'exterior com a l'interior. Per això, vam respectar la major part dels arbres preexistents en la parcel·la i emprarem un volum de dos plantes que trau el cap amb curiositat per a contemplar la mar entre les cases veïnes. Així mateix, vam atendre l'impacte de la casa sobre el Parc Natural aconseguint una equilibrada integració visual amb el seu entorn", apunten des de l’oficina.

Les visuals no només van ser ateses per a l’impacte exterior de la nova edificació. Dins d’ella, cada finestra apunta a un horitzó diferent, cuidant el paisatge que es pot percebre des de cada una de les dependències de la casa. Però el disseny de la interfície no acaba només en la visió paisatgística: també passa per l’intercanvi de temperatures entre l’exterior i l’interior per minorar l’impacte energètic. "L’entorn de la casa es maximitza per a l'intercanvi de calor amb l'exterior, buscant sempre l'orientació sud i les vistes panoràmiques a l'est. La planta noble es troba elevada en la primera planta i. com en un vaixell, accedim a la resta de les estades en la planta inferior, a través d'una escala orgànica que brolla de l'estany interior".

Però la principal estratègia bioclimàtica es troba a la façana sud, a les ventilacions creuades que s'enfilen per l'interior de l'habitatge i a la creació d'una ventilació vertical entre les dos plantes gràcies a una xemeneia tèrmica. "Una claraboia que potencia el seu efecte per la làmina d'aigua de l'estany inferior. Tot això contribueix reeixidament a crear un ambient interior molt agradable tant a l'hivern com a l'estiu, minimitzant l'ús de calefacció i aire condicionat", apunten García i Carratalá.

Al projecte s'ha donat vital importància a les circulacions interiors i exteriors dels habitants, connectant de manera fluida les formes volumètriques amb el jardí. “A l’exterior no només s’han pensat bé les plantes, també s'han emprat materials naturals, com el suro negre per a l'aïllament, la fusta de roure, la pedra d'origen local i acabats saludables sense emissions de compostos orgànics volàtils.

"Les aigües residuals es reutilitzen mitjançant una depuradora d'oxidació total i s'arreplega l'aigua de pluja a través de les gàrgoles de les cobertes, emmagatzemant-se en un aljub subterrani per al seu aprofitament al jardí. A més, s'ha creat un piscina natural depurada a través d'un llit de graves i plantes aquàtiques que contribueix a incrementar la biodiversitat de l'entorn".

next
x