CASTELLÓ. La música es celebrava aquest divendres a Castelló en una gala on hi eren tantes les ganes de clamar i lluitar per un futur millor que fins i tot, es va mancar de presentador. Fou ella, la mateixa música la que es va encarregar de conduir un acte on hi havia moltes coses de les quals parlar. No passa la indústria musical, ni de lluny, per un bon moment. Les sales, aquelles que han aconseguit sobreviure, no venen tantes entrades com necessitarien; músics, tècnics i promotors, tracten de recuperar-se amb aquelles cites culturals que tornen a celebrar-se. Però el sentiment general és que fa falta més.
Neus Ferri, Sandra Monfort, Elma Sambeat, May Ibáñrez i Viktorija Pilatovic, foren les encarregades d'interpretar cançons emblemàtiques de l'hemeroteca valenciana, arranjades per a l'ocasió per Marina Alcantud. Moltes dones al capdavant d'una gala que va aconseguir arrancar l'emoció i també el somriure entre el públic; no tot foren crítiques. Ara bé, dos dels protagonistes de la nit, Panxo, vocalista de Zoo, i Sandra Monfort, sí que aprofitaren el moment de recollida de premi per deixar clares les seues reivindicacions.
La ceremonia que va quedar, com sempre ocorre en els Premis Carles Santos, molt repartida, va destacar l'últim treball de Zoo, una de les bandes que partia com a favorita, i la qual va aconseguir tots els guardons als quals competia: millor disc de música úrbana, per Llepolies, millor vídeo per la mateixa cançò que dona nom a l'àlbum i millor gira. Mentres tant, Sandra Monfort, que publicabava en març d'aquest any el seu disc debut, Niño reptil ángel, va aconseguir la complicada fita -més per a una artista recen aplegada- de rebre el guardó a millor disc de l'any. També es va emportar el reconeixement a artista revelació.
"Fa un temps no m'agradava fer servir l'etiqueta de música en València, però hem de presumir d'ella i del que estem aconseguim. Venim de tocar en el Japó, Alemanya, Hongria, Palestina. Enguany hem estat en Bilbao, Galícia, Cantàbria, Madrid o Zamora i l'any que ve comencem en Granada, Sevilla o Valladolid. Però tenim una espineta. Hi ha quatre o cinc llocs als quals ens agradaria fer concert: Cirat, Villahermosa de Río, Zucaina, Arañuel i Puebla de Arenoso. Pobles Valencians, majoritàriament castellanoparlant, que estan molt a prop de Montanejos, poble on fa setmanes l'ajuntament va decidir censurar un concert perquè el grup parlava en llengua valenciana", exclamava el vocalista de Zoo, qui s'oferia, a continuació, a donar un concert gratuït en aquest mateix municipi juntament amb el grup afectat, Tito Pontet.
La consolidació de Zoo
Ha sigut aquest 2021 l'any de la consolidació de Zoo. Així ho demostra la bona rebuda del seu últim treball, així ho senten a més els seus components. "Zoo ha canviat en tot des d'Estiu fins avui. A nivell extern ha canviat en el fet que ens hem consolidat. Quan vau traure la nostra primera cançó, 'Estiu', era una cosa nova, qui ho escoltara no tenia amb què comparar-ho. Ara, que portem més de quaranta cançons i sí que es pot comparar, és més difícil sorprendre", asseverava Panxo fa uns mesos a aquest diari. Anit incidia amb aquesta mateixa idea: "Este és el disc que els altres dos hagueren volgut ser. Hem disposat de temps, de diners i de molt de suport. Li desitge a totes les bandes que disposen d'aquest privilegi que hem tingut". 'Avant' va ser la cançó escollida per a anunciar la seua tornada, després de quatre anys del seu últim disc i després d'un any sabàtic que esperaven molt més relaxant.
