ALACANT. La devastació turística amaga realitats que el barri antic d’Alacant ha preservat durant dècades. Sembla mentida, però no fa tant de temps que en aquest nucli compartien espai carnisseries, tendes d’alimentació, forns, barberies, ferreries, impremtes i matalasseries. Ara tot queda al servei d’una hostaleria que domina amb excessiu protagonisme l’economia local. La delinqüència, primer; el soroll de l’oci nocturn, més tard; i finalment l’elevat preu de l’habitatge han anat canviant a pitjor un paisanatge que costa de reconèixer als quinze o vint veïns de tota la vida que hi queden.

Per a entendre aquesta evolució cal fer memòria. Els primers records del barri entre els veïns que queden vius es traslladen a inicis dels setanta, una època de curiosa pau veïnal amb la prostitució com a gran reclam econòmic. Així ho rememora una veïna que detalla noms d’antics locals amb llums roges a l’exterior que, assegura, van començar a causar problemes amb la generalització de les drogues. Els diners fàcils de les substàncies estupefaents va reconvertir negocis i va perjudicar greument la salut de moltes treballadores que es van quedar pel camí.