L’Any 1912 es va iniciar una intervenció pública a un dels espais més reconeguts de la ciutat d’Alacant que va canviar la seua fisionomia. La repoblació del mont Benacantil amb pi carrasc i altres espècies arbustives i arbòries va dotar el nostre municipi d’un bosc urbà per al veinatge que hem heretat fins els nostres dies, que ha proporcionat una extensa zona verda que envolta el nostre principal monument històric – el castell de Santa Bàrbara- i que hui és a més, fonamental en la nostra escala local de lluita contra la contaminació i el canvi climàtic com dels nostres principals sumiders de CO2, així com a refugi de fauna urbana. Un espill on mirar-nos qui demanem ara un cinturó verd des d’Aiguamarga fins el Montnegre.
Esta gesta fou executada per Francisco Mira i Botella. Enginyer nascut a Asp, al cor del Vinalopó Mitjà, a mitjans del segle XIX. El currículum de Mira és ben extens i entre altres fites fou l’encarregat de dur endavant una de les majors obres del sud valencià, concretament a Guardamar del Segura. La tala de la seua vegetació inicial durant el segle XVIII per a la construcció de barcos de guerra originà un procés de desertificació que va tindre com a conseqüència el moviment dunar de fins a deu metres per any que feia perillar la continuitat de la població del Baix Segura, que conten les cròniques, va sepultar horts i arribaren inclús al centre urbà.
Allà, Mira es va encarregar dels treballs de reforestació amb plantejaments propis de l’època, que van fixar la terra i impedit la desaparició de Guardamar, en un projecte que li va ocupar tres dècades de la seua vida i convertint-se per a sempre en un heroi per a eixa localitat, que ha honrat la seua memòria amb una casa museu, fent-li fill adoptiu i amb un seguit d’estatues, bustos i homenatges que s’escampen per tot el poble.
A Alacant la tasca duta a terme per l’aspense al nostre mont es va iniciar quan al 1911 l’aleshores Ministerio de la Guerra autoritzà la repoblació forestal del Benacantil i un any més tard, Alfonso XIII i Victoria Eugenia, inauguren oficialment el començament de la plantació i el repte de crear un pulmó verd sanitari junt al lloc més reconegut de la nostra ciutat. Pulmó que tenia el propòsit de convertir-se en el nostre primer gran parc públic, tot i que més de cent anys després el conjunt del mont continue sense un projecte que l’acabe de fer totalment permeable i del tot accessible des dels barris que l’envolten.
