ALACANT. Quan la ruralia dominava el terme municipal d’Alacant en termes geogràfics i econòmics l’espai agrícola era, també, protagonista de les vacances dels pocs que se les podien permetre. No fa massa dies, l’erudit local Alfredo Campello apuntava que Tàngel era una de les pedanies que acollia algunes de les famílies benestants que podien gaudir, en segona o tercera residència, d’aquest temps de descans. Les platges encara no havien sigut explotades com a llocs de retir i l’interior, aspre, càlid i xafogós, esdevenia un refugi en temps d’estiu que hui, amb el predomini litoral, és ben difícil d’imaginar.

Tàngel encara existeix, i tot i que ja no sedueix l’oligarquia local, ofereix mostres d’allò que va ser. La pedania s’exhibeix als visitants com si mai no haguera volgut despendre’s d’aquella condició que hui s’observa entre restes, rajoles, edificacions abandonades rere tanques oxidades i passeigs de titularitat privada decorats amb l’art de l’època que encara es defensa del pas dels anys, víctima del desgast i beneficiat per la –vulnerable– conservació que garanteix la nul·la intervenció en el terreny.