ALACANT. Quant pesen les imatges? “Cada nanosegon, milers de terabytes d’informació són processats i emmagatzemats per protocols autònoms”. No pesen, no fan olor i no tenen forma, però estos fluxos semblen independents de totes les ferramentes que fem servir diàriament: la impressora, el mòbil, l’ordinador.

Però estos equips de hardware estan fabricats per metalls pesats i terres rares extretes del subsol. “Els píxels blaus ens ensenyen, a la pantalla, la mar i el cel, però mai veem les conseqüències de transformació que tenen sobre el territori. Especialment perquè estos paisatges tampoc són massa accessibles”, apunten Cano i Barrón. Una realitat que sembla llunyana de la mina explotada per la companyia Aguas Teñidas a Huelva, on cada any s’extrauen tones de zinc per sintetitzar el pigment blau dels píxels que componen les pantalles RGB.

Azul Subsuelo és el nom de la instal·lació que ocupa una de les sales de Negre, l’espai del centre alacantí Les Cigarreres dedicat a la cultura audiovisual. Amb una intervenció sensorial completa, per accedir a la proposta el primer que s’ha de fer és calçar unes botes especials.

I és que la viscositat, la presència i les olors de les mines de Riotinto es trasllada literalment al terra de la sala d’exposicions. Percebre l’impacte de la cultura digital és fàcil així. Dos lliteres de massatge conviden a tombar-se per veure una peça de vídeo sobre una pantalla col·locada entre el llit i els residus miners.

Els fangs són una mescla d’elements químics amb restes orgàniques que conformen una masssa humida i viscosa, un fluit que contenen partícules sòlides arrancades de Huelva. Mines que exploten sòl protegit, abocadors de residus miners que contaminen l’aigua, transformacions que canvien el paisatge per a sempre i sons de turbines que trenquen la rutina dels pobles són algunes de les conseqüències materials en la transformació del paisatge que porta la digitalització... i Azul Subsuelo porta a Negre.