DÉNIA. En aquest xicotet article parlarem sobre la important figura de l´historiador i arqueòleg denier Roc Chabàs per a la història de la nostra ciutat i de la notícia que ens dóna sobre dos peces arqueològiques de vital importància per entendre la Dénia tardoantiga i l´arribada del cristianisme a les nostres terres. Aquests dos testimonis són el sepulcre de Severina i l´Orant de Dénia, datats al segle IV dC.
Anem a veure en primer lloc un xicotet esbós de la figura d'aquest important personatge de la cultura de Dénia, l'historiador Roc Chabás Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d'abril de 1912) va ser un dels intel·lectuals més importants de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX. El nostre historiador es va formar al Seminari de València, graduant-se en Teologia l'any 1865. Va treballar com a sacerdot a Dénia, i després d'alguns anys d´estudi i treball va obtenir-ne la canongia de la Catedral de València on s'ocuparia de l'arxiu durant tota la seua vida, dedicant-se a la catalogació i estudi dels fons, que fins a la seua arribada s'hi trobaven completament abandonats.
La seua primera publicació va ser una Història de la Ciutat de Dénia (1874-1876), en la qual estableix la cronologia dels reis musulmans de la ciutat, entre altres fets. És la primera història "científica", tenint com a precedents la Diana Desenterrada de Marco Antonio Palau (1763) i El Llobarro. Anales de Dénia y su comarca, de mossèn Francisco Palau (1743-1823).
Va ser membre de la secció d'Arqueologia de Lo Rat Penat, de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. I ens va deixar un gran nombre d´obres d´obligada consulta. Cal destacar la revista El Archivo, font inesgotable d´informació per a qualsevol historiador, arqueòleg o interessat en la cultura i en la història de Dénia i la Comarca de la Marina Alta.
El mosaic de Severina:
Segons ens conta Roc Chabás, José Antonio Morand, veí de Dénia, és el responsable en 1878 del descobriment del mosaic, segons ens diu, el 16 de desembre de 1878, quan estaven realitzant-se unes obres en la parcel·la del citat propietari, que segons la versió de Roc Chabàs, van comportar una excavació arqueològica, duta a terme pel propietari dels terrenys, el Sr. Morand i ell mateix. En aquesta intervenció es va descobrir a dos metres de profunditat un sepulcre tancat, construït amb grans blocs de pedra tosca i cobert amb el mosaic, el qual estava format per milers de tessel·les. I que va ser el mateix Sr. Morand qui va donar avís a les autoritats. Verificant aquestes la troballa es van prendre les mesures necessàries per conservar-lo com diria el mateix Chabás, "suertegrande ha sido que una tan rara preciosidad del arte cristiano cayera en manos de quien ha sabidoconservarla" (Chabás, 1886: 20).
En l'article de El Archivo, Chabàs, ens explica la sepultura; així, el mosaic estava situat amb el cap al sud i els peus al nord. Estaria fabricat per diversos milers de tessel·les de diversos colors, amb unes mesures aproximades de 2,12 metres per 0,85 metres. A prop del cadàver, que estava desfet, segurament per la humitat, ja que era un terreny agrícola, van aparèixer una sèrie de monedes en molt mal estat de conservació, així com una xicoteta ampolla de vidre, segurament un utensili de perfumeria, molt habitual al món romà. Segons ens conta Roc Chabàs, en aquells dies d´excavació es reunien a sopar entorn de un lloc cobert, tenint com a centre del lloc de reunió les restes del mosaic.
