ALACANT. El 17 d’octubre entrava en vigor la legalització de la marihuana recreativa al Canadà i les cues pegaven la volta a la mançana. La Societat Quebequesa del Cànnabis, una empresa pública dependent del govern del Quebec, s’encarrega de la distribució i venda de marihuana. Amb una població que casi duplica la valenciana, al Quebec el primer dia es van realitzar 30.000 compres online i 12.500 a la xarxa de tendes físiques, segons dades de l’ SQDC.
Encara que la SQDC assegura que tots els seus productes han estat cultivats al Canadà, este estiu el sociòleg Jorge Moruno proposava la legalització de la marihuana a Espanya: “Espanya té un clima privilegiat que bé podria exportar marihuana amb denominació d’origen al Canadà”, explicava en una piulada. Partidaris de la legalització asseguren millores en seguretat i sanitat mentres a les Corts Valencianes socialistes, Compromís, Podem i Ciutadans instaven al govern espanyol a regular l’ús terapèutic i l’autocultiu del cànnabis.
Precisament este estiu, l’ara arquitecte Alberto Carbonell proposava regenerar la Sierra Minera de Múrcia amb el cultiu de cànnabis al seu Projecte final de Carrera. Entre Cartagena i la Unión, “la explotació de les mines ja no genera rendibilitat econòmica, pràcticament s’han extret tots els seus tresors i s’ha deixat un paisatge completament alterat”, assegura Carbonell.
Mentres la indústria minera generava un impacte explotant el paisatge, el seu projecte Altered Minescapes s’aprofita dels recursos del territori alhora que el va restaurant. “La idea és seguir mantenint una relació d’aprofitament amb el territori ja que això estableix afecte amb els seus pobladors”.
“Ara què és la Sierra Minera? La patrimonialitzem com un fòssil de la mineria o podem seguir treballant en ella mentres curem el seu paisatge?”. Carbonell planteja esta dicotomia amb diverses estratègies per restaurar els ecosistemes de la serra, com captadors solars, pous d’aigua o el cultiu de cànnabis industrial i medicinal.
“Tot va començar quan vaig investigar sobre la regeneració de terra contaminada amb plantes de cànnabis. Les basses d’aigua de les mines són òptimes per al cultiu, les arrels contaminades es poden cremar a les antigues xemeneies i la resta de la planta es pot reaprofitar per a la construcció”. El cànem és una planta versàtil: Callosa del Segura és un dels majors punts de cultiu i manufactura del cànnabis de tot el món, utilitzada per a cordes i xarxes.
“Si combinem estes propietats amb les de la varietat medicinal, es genera una sinergia terapèutica molt positiva per al territori”. Alberto Carbonell acaba de convèncer: “Es tracta d’una indústria amb una projecció altíssima per a generar beneficis econòmics, el cànnabis suposa una important ferramenta de projecte que articula i trena tots els problemes amb possibles solucions”.
