El desnonament de Maricarmen va despertar una onada d'empatia, fonamentada en la consciència de classe i en els valors cristians de la nostra societat, que reclamava justícia per a una dona de 87 anys que s'ha quedat sense la casa de lloguer on vivia des de feia 71 anys, després d'un canvi de propietat. També va provocar comentaris que jutjaven la conducta de Maricarmen: no mereixia pagar eixe lloguer, no mereixia viure en eixe barri, mereixia el que li ha passat. És just el que li ha passat?
- Alegoria del Bon i el Mal Govern (1338-1339). Ambrogio Lorenzetti.
Són comentaris que han aparegut en programes, columnes i influencers d'ultradreta que, davant les injustícies, culpabilitzen les víctimes. El problema de l'habitatge és que no són casos aïllats. El 25 de setembre, a Vitòria-Gasteiz, una família amb dos xiquets de 8 i 10 anys es va quedar sense casa. El 16 de setembre, a Alacant, van desnonar Edurne, de 65 anys, i la seua filla, de 41. Olga, de 54 anys, es va llevar la vida el 7 de setembre a l'Hospitalet de Llobregat, cinc mesos després de ser desnonada. És just el que els ha passat?
Un futur just serà aquell en què tindre una casa siga un dret. Viurem millor tots: els universitaris que volen estudiar a València, la dona de trenta anys que vol ser mare soltera, l'home de quaranta que vol divorciar-se, la parella de cinquanta que ha d'ajuntar dues famílies i la jubilada vídua de 87 anys. Serà just per a tots.
Els Sindicats d'Habitatge estan atenent a les emergències, paralitzant desenes de desnonaments totes les setmanes, però també estan reclamant canvis urgents per acabar amb el mercat especulatiu de l'habitatge. Com apunta l'assagista Jorge Dioni, l'eixida europea a la crisi del 2008 ha propiciat que les inversions de capital s'hagen concentrat en les necessitats humanes més elementals: l'habitatge, l'alimentació, l'educació, la sanitat, la reproducció o la defensa. Els diners barats del BCE van permetre als fons voltor especular amb les cases, la sanitat o l'educació que es van privatitzar durant les retallades. Són inversions segures en una economia estancada: ningú no deixarà de pagar la casa, la salut o el menjar.
- Alegoria del Bon i el Mal Govern (1338-1339). Ambrogio Lorenzetti.
Això ja ha passat en altres moments de la història del capitalisme i tenim un ventall d'eixides justes perque la riquesa no es torne a concentrar en unes poques mans. L'alternativa que ens ofereixen els rics és endeutar-nos per tindre una casa, tindre un títol universitari siga un privilegi de les èlits i enfrontar-nos entre els treballadors per a vore qui és l'últim de la fila. En el futur es farà justícia a les lluites de Maricarmen, Olga i Edurne i hi haurà lloguers i hipoteques assequibles perquè mai més es faça negoci amb les cases.
Carlos Pastor-Garcia
@carlospastorrr
