La primera crisi del règim del 78 va arribar amb el final dels governs de Felipe González. Per frenar el terrorisme basc, membres del Govern socialista van crear un grup secret per cometre crims. El problema va saltar quan eixe grup es va equivocar de persona i va segrestar un ciutadà innocent: Segundo Marey. El jutge Baltasar Garzón va descobrir que el Govern havia pagat els criminals amb diners públics ocults. El ministre de l'Interior i els caps de la policia van acabar a la presó. El Govern va perdre tota la seua autoritat moral perquè els ciutadans van descobrir que els que havien de protegir-nos utilitzaven mètodes delictius. La desindustrialització, la corrupció i els GAL van donar la primera majoria dretana del Congrés el 1996.
L'establishment va protegir a Felipe González perquè no fóra identificat com la "X" dels GAL: el Govern González va aplicar la Llei de Secrets Oficials per ocultar documents a la Justícia, va pagar sobresous amb fons reservats per comprar silencis i el Tribunal Suprem va rebutjar processar el president. El PP va guanyar les eleccions, però l'arquitectura del 78 es va mantindre intacta: Aznar va acabar indultant la cúpula d'Interior socialista.
La segona crisi va esclatar amb el 15-M i el Procés Català. El bipartidisme va retallar en serveis públics, drets laborals i pensions mentres es destapaven casos de corrupció. Quan es va saber que el gendre del rei feia negocis aprofitant el seu càrrec mentre l'emèrit estava de safari matant elefants amb una amant, la protecció que durant dècades havia blindat la Corona es va desfer. El bipartidisme, la Corona i el sistema financer, els tres pilars del sistema, trontollaven.
Amb el PSOE en l’oposició, el Partit Socialista va mostrar la seua lleialtat amb el règim del 78 votant a favor de l’abdicació del rei o de l’article 155 que va suspendre l’autonomia catalana. Esta crisi s’haguera tancat amb un govern de Gran Coalició, però la victòria de Pedro Sánchez al PSOE i el seu “no és no” va fer possible el primer govern de centre-esquerra del règim del 78, arropat per una majoria plurinacional al Congrés.
D’ací naix la tercera crisi que afronta ara el règim del 78. La resolució del Procés Català ideada per esta majoria plurinacional genera una divisió irresoluble entre la dreta catalana, la basca i l’espanyola. No hi haurà acord fins que Puigdemont torne, com a mínim. La turistificació de l’economia i la crisi de l’habitatge se sumen al degoteig de casos de corrupció, alguns inventats i altres fabricats, que la dreta utilitza per desmobilitzar a l’esquerra. Van anar a per Podemos, a per Mónica Oltra, a pels independentistes i a per la família de Pedro Sánchez.
Però ara s’ha creuat una línia vermella. Fins ara, els Presidents González, Aznar i Rajoy havien gaudit d’impunitat, igual que el rei emèrit. Amb la imputació de Zapatero, màxim aval del govern de Pedro Sánchez, el PSOE està quedant-se fora dels consensos del 1978. Atrapat en el sistema, sense poder-ne eixir, el partit s'enfronta a dos camins:
Acabar amb el 78 amb una Gran Coalició: Si el cércol judicial a Zapatero i les ramificacions del cas amenacen la credibilitat del PSOE, l’única forma que tindrà de salvar-se dins del règim serà pactar una treva de mínims amb el Partit Popular per a estabilitzar l’Estat l’any que ve. Això destruiria el llegat de Sánchez, portaria al PSOE a la irrellevància i convertiria a Vox en el cap de l’oposició, obrint la porta al seu govern per al 2030.
Acabar amb el 78 amb la constitució d’un nou règim: Si decidix resistir, té un any de marge per obrir diferents fronts amb la complicitat de Junts: una reforma del Poder Judicial, una reforma territorial i fins i tot podria encetar el meló de la Monarquia. Poden encendre el ventilador i esguitar a tots, però amb la bala de Zapatero, a Pedro Sánchez no li queda més crèdit.
El dilema del PSOE ja no és si quedar-se dins o fora: és si prefereix enfonsar-se amb el PP o liderar una mudança constituent. Un escenari que evoca inevitablement el tancament en fals de 1923. Fa ara un segle, el general Picasso va escriure un expedient que destapava la corrupció de l'exèrcit i la responsabilitat d'Alfonso XIII en el Desastre d'Annual. El colp d'estat de Primo de Rivera va ser la solució d'emergència per a segrestar eixe informe i salvar la Monarquia. Llavors, un jove PSOE liderat per Largo Caballero va triar col·laborar activament amb la dictadura a canvi de prebendes, integrant-se en l'aparell del dictador mentre esclafaven als sindicats anarquistes.
Ara el sistema no està oferint cap eixida al PSOE. Amb el Cas Plus Ultra actuant com un nou expedient Picasso que nua les vergonyes del sistema, el PSOE s'enfronta al mateix espill històric: ja no pot pactar una supervivència còmoda com a col·laborador necessari de l'oligarquia sense assumir que, quan es despulla la impunitat de la cúspide, el sistema sencer s'encamina cap al col·lapse irrevocable.
