Aquest cap de setmana el poble de Castalla s’ompli de fantasies: d’«una mar de fantasies». Un any més, la programació de la Fira de la Fantasia —enguany ja n’és la novena edició— farà que els carres i les places del castellut poble que capitaneja la Foia s’òmpliguen de música, contes, balls, muixerangues, heroïnes i herois, princeses i prínceps, conferències, cançons, rutes literàries, encanteris, dimonis i dragons. I tot això, per obra i gràcia de la figura i l’obra del senyor Enric Valor, i del gran monument literari que són les seues Rondalles valencianes.
Anit, fet i fet, en un dels actes de la programació d’aquesta 9a Fira de la Fantasia en homenatge a Enric Valor i Castalla, es van voler commemorar els cinquanta anys redons de les referides Rondalles valencianes. Bé... En realitat, s’hi commemoraven els cinquanta anys del final del procés de creació de les Rondalles, però també els setanta-sis anys de l’inici del referit procés. Perquè les Rondalles valencianes del senyor Valor, tal com les coneixem actualment, responen a una aventura creativa i editorial que es va estendre durant un total de vint-i-sis anys: des de l’any 1950, en què el senyor Valor va publicar el primer volumet de Rondalles valencianes en l’editorial Torre (amb colofó datat el «13 de maig de l’any del Senyor 1950, vigília de la Mare de Déu dels Desemparats, Patrona de València» i 64 pàgines amb les rondalles «Joan-Ratot», «Home roig, gos pelut i pedra redona», «Les velletes de la Penya Roja» i «La rabosa i el corb»), fins a l’any 1976, en què va veure la llum el segon volum de l’Obra literària completa, en l’editorial Gorg (452 pàgines, que completaven les 416 pàgines del primer volum, i que incloïen sis rondalles noves, les últimes a ser publicades: «L’amor de les tres taronges», «El príncep desmemoriat», «Llegenda del palleter», «Nabet», «El darrer consell» i «El pollastre de festes»).
Si prenem la referència del final de l’aventura de publicació amb el segon volum de l’Obra literària completa en Gorg l’any 1976, enguany, per tant, es commemoren cinquanta anys del final d’aquell procés creatiu i editorial que es va estendre entre 1950 i 1976, i que va donar lloc al bellíssim tresor literari que són les trenta-sis Rondalles valencianes d’Enric Valor. La 9a Fira de la Fantasia de Castalla —hi insistisc— ho va voler celebrar ahir amb una taula redona simbòlica i festiva en què es van ajuntar alguns dels millors coneixedors de la molt fantàstica obra de Valor: l’editora d’Edicions del Bullent, Núria Sendra (que és qui encara en els nostres dies n’està comercialitzant, promocionant i difonent les Rondalles i el seu univers meravellós), l’erudit investigador Jaume Albero (autor de llibres imprescindibles sobre les fonts i l’hermenèutica de la monumental obra de Valor, com ara Les rondalles meravelloses i llegendes d’Enric Valor i La memòria reinventada: l’univers rondallístic d’Enric Valor), el best seller de literatura infantil i juvenil Francesc Gisbert (que és també un enamorat confés de l’obra de Valor, i autor de la biografia novel·lada El jove Enric Valor. Una vida de novel·la) i també —quin veritable luxe!— la mateixa neta d’Enric Valor, M. Lluïsa Gea Valor (professora de Filologia Anglesa en la Universitat de València i traductora de les Rondalles valencianes a l’anglés conjuntament amb Paul Scott).
La conversa entre aquestes quatre personalitats va fluir anit —és fàcil d’imaginar— amb la naturalitat, la perfecció i l’elegància amb que un mocador de seda llisca per l’interior de la vareta màgica d’un prestidigitador. Impossible reportar ara i ací totes les curiositats, totes les valoracions, totes les anàlisis, totes les reflexions que s’hi van compartir. Però no em puc estar de recordar i subratllar ací una anècdota concreta que Maria Lluïsa Gea Valor va voler compartir amb tot l’auditori. És relativa al moment en què, des de València, van contactar amb una de les més prestigioses editorials de l’àmbit anglosaxó, Roudledge, per a proposar-los la publicació de la traducció a l’anglés de les Rondalles valencianes:
—Allí en Roudledge ho tenen tot molt ben organitzat —explicava la professora Gea Valor—. Tenen una persona responsable de cada col·lecció. I aquesta persona envia tots els projectes que s’hi presenten a dos readers, dos lectors experts. I una volta fetes les valoracions, comuniquen la decisió que prenen d’acord amb l’assessorament especialitzat que els fan. I en el nostre cas ens van enviar una contestació que va ser increïble! Perquè un dels experts, que després vam saber que era el professor Joseph Sobol de la University of South Wales, va dir en el seu informe, literalment: «Publish or live to regret it!» Que vol dir: «Publica-ho. O viu per a penedir-te’n!»... Va ser molt emocionant. Molt! Perquè per a mi, com a neta del jaio, va ser una cosa molt bonica poder constatar que allí dalt sabien perfectament qui era Enric Valor, i que el tenien com una referència en l’àmbit de la literaturització del patrimoni rondallístic del sud d’Europa. I que el comparen amb Giuseppe Pitrè, que va ser un dels grans rondallistes de Sicília, per exemple.
Tenia una llum especial als ulls —i un niu d’alegries en la veu—, Maria Lluïsa, mentre anava contant aquella anècdota de l’informe de l’avaluador extern. Era una llum —i una alegria— que delatava orgull, estima, entusiasme, saviesa, felicitat i vehemència. «Publish or live to regret it!» Ja s’entén... El savi i venerable professor Sobol, de la University of South Wales, volia dir amb aquella ocurrència: «Aquesta és una oportunitat editorial tan especial i important que si no l’aprofiteu i no decidiu publicar de seguida la traducció anglesa d’una obra tan extraordinària, haureu de viure sempre amb un dolorosíssim i irreversible sentiment de penediment.» «Publish or live to regret it!»
Abans de la taula redona de commemoració dels cinquanta anys de la culminació de les Rondalles valencianes hi havia hagut, durant tota la setmana, a Castalla, activitats educatives al voltant de l’Scape Route «La rondalla perduda» i la ruta literària «Enric Valor. Castalla, el castell del cel» per a l’alumnat de la localitat. També les exposicions «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata» (cedida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) i «Fantasies de Valor» (amb les obres presentades al concurs de dibuixos i il·lustracions valorianes, que també es va resoldre i va tenir el lliurament de premis ahir de vesprada), l’activitat lúdica «La baralla valenciana» i l’espectable «El xiquet que va nàixer de peus» (música urbana amb Zeta A, a partir de la rondalla d’Enric Valor), amb diferents representacions concertades amb els centres escolars a l’Auditori de Castalla. Tanmateix, és encara avui i demà quan s’oferiran els plats potser més forts de la programació: la ruta literària pel barranc de la Fusta i Planisses, basada en la novel·la Temps de batuda (creada i guiada per Rosa Mira i Assumpta Mira), l’actuació d’El Portell amb l’espectacle «El Valor de les cançons» (a la plaça Major, a les 20:00 h) i —el fet mereix ser destacat d’una manera especial!— l’actuació de Dani Miquel i tots els seus Ma Me Mi Mo Músics amb l’espectacle «Valor de vida», després d’un temps dedicat al ple rescabalament de la salut del famós cantant.
Sí: torna Dani Miquel. I torna a Castalla: a la Festa Valor de la Fira de la Fantasia, on sempre —en totes les edicions, des dels inicis, sense cap excepció!— ha tingut un protagonisme decisiu. I és ara a mi a qui, només pel fet de poder-ho escriure, se m’encén als ulls una llum d’orgull, afecte, entusiasme, felicitat i vehemència —i a la gola, un niu d’alegries—: mai no ho sabrà, l’amic Dani, quant admire, estime, celebre i agraïsc el treball fantàstic (mai millor dit) que està duent a terme en pro de la difusió i la vivificació de l’imaginari popular valencià entre els més menuts. Ah! I demà diumenge, encara, hi haurà, a partir de les 10:30 h, l’habitual dia festiu per a públic familiar en què la fantasia prendrà forma de tallers educatius, de Fireta del Llibre Fantàstic, de música de la Colla el Sogall, de figures de la Muixeranga de l’Alacant, de titelles (amb l’espectacle «L’encanteri del drac», a càrrec de la companyia La Carreta, a les 11:00 h) i, ja com a colofó, a les 12:00 h, de concert amb l’actuació del grup Trobadorets i el seu espectacle «Creixem».
La fantasia —ja se sap— ens permet de viure, en la que tenim, altres vides de propina. Per això, diria que val molt la pena celebrar-la. I dedicar-li, si molt convé, tota una fira, com fan a Castalla. Havia de ser a Castalla, sí: a la capital de la fantasia valenciana per obra i gràcia de les meravelloses i picardioses Rondalles valencianes del senyor Enric Valor que enguany compleixen cinquanta esplendorosos anys. Aprofiteu-la, assaboriu-la, disfruteu-la: directament, amb la lectura de l’obra de Valor; o per mitjà de l’oferta lúdica de la seua Fira de la Fantasia a Castalla. Hi teniu a l’abast una mar de fantasies. I, per formular-ho a la manera del professor Joseph Sobol de la University of South Wales: «Fireu-vos-en un pessic. O viviu per a penedir-vos-en!»... Ço és: «Court fantasy or live to regret it!».
