A mitjans dels anys 70, Rojales (la Vega Baja) era un poble agrícola amb 3.400 habitants. En trenta anys, va multiplicar per quatre la seua població. Però la majoria d’eixe creixement venia de fora d’Espanya: 9.009 britànics i alemanys, sobretot. A l’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística, dels seus ara 17.389 habitants, un 68,99% ha nascut fora d’Espanya. 7 de cada 10 veïns.

Les comarques d’Alacant són la província espanyola amb més població estrangera, amb casi un 25% d’habitants de residents amb nacionalitat estrangera. L’economia turística fa que la balança es repartisca entre els turistes residents de la Unió Europea, Regne Unit i Rússia els precaris treballadors del Magreb i Amèrica del Sud.

Un puzle demogràfic que rebenta les costures de la sanitat pública, els transports col·lectius, la gestió de l’aigua o l’equilibri territorial. És una circumstància molt especial: este canvi no s’ha planejat, s’ha accelerat en molt poc de temps i hi ha pocs precedents a la resta de la península. Per fer-se una idea, Extremadura té hui un 4,9% de veïns nascuts a l’estranger, i les comarques de València deu punts menys que les d’Alacant.

Esta columna no farà el joc a l'odi que l'ultradreta vol sembrar amb teories com les del reemplaçament o la prioritat nacional. Però ignorar este fenomen no n'evitarà les conseqüències. Davant la falta d'estratègia dels qui ens han portat fins ací, s'ha de pensar quina és la millor manera d'afrontar este desafiament sociocultural.

Una de les mesures més efectives serà assumir la immersió lingüística en valencià, a tots els centres educatius i totes les comarques com la millor garantia de no rebentar el sistema. La Generalitat hauria d’assumir el finançament de tots els centres concertats i garantir que siga implementat un model lingüístic majoritari en valencià, a curt termini assumint el 25% en castellà i catalogant totes les places de professorat.

En primer lloc, escollir una línia o escollir el model per al centre educatiu segrega. Crea guetos i separa barris. Els pares nascuts a Espanya trien el model majoritari en valencià i els nascuts fora el model on prima el castellà. La segregació lingüística anticipa la segregació social: els fills dels migrants es quedaran sempre despenjats de la resta del barri o del poble.

En segon lloc, un argument pedagògic, demostrat científicament, que ja s’ha repetit prou. L’aprenentatge de llengües minoritzades ajuda a aprendre moltes llengües. La immersió lingüística en valencià garanteix la competència en castellà i és un trampolí per a dominar l’anglés i fins i tot el francès.

Privar els nouvinguts del dret a aprendre valencià seria condemnar-los a la marginalitat. Qui no domina la llengua del territori queda exclòs d'una part del mercat laboral, de les relacions de proximitat, de la vida pública local. Tindre tots una immersió conjunta és la millor garantia per a l’equilibri i la pau. Amb els models provats fins ara, s’integren a mitges, en un territori on el castellà ja el parlen tots. Per a problemes globals, els remeis locals sempre són més eficients.