ALACANT. El xambiler passejava per la ciutat mentres venia el que ara seria un sandvitx de gelat. Anava amb un carro i una nevereta cridant per Alacant, Elx, Alcoi, Mutxamel o la Vila. I probablement el seu cognom seria Sirvent o Arques. Les famílies xixonenques han desenvolupat durant segles una cultura del dolç que fa la campanya d’hivern amb el torró d’ametles i la campanya d’estiu amb el gelat de la mantecadora. Ara tenen una xarxa de geladeries per tota Espanya, que es complementa bé amb l’orxata d’Alboraia.

Amb esta cultura tradicional i exportadora encara s’entén menys com el centre d’Alacant està trufat de geladeries italianes. Sense menysprear la gastronomia dels nostres germans sicilians, este fenòmen respon més a la imatge que de nosaltres tenen els guiris que al saber-fer xixonenc.

L’especulació amb els locals comercials del centre de la ciutat era el que faltava per augmentar exponencialment la tendència: per cada gelateria alacantina, hi ha tres franquícies o gelateries foranes.

Si això passa amb una de les millors coses que teníem, què no passarà amb la resta? L’Ajuntament planeja obrir abans de les eleccions un nou museu amb exposicions temporals d’art clàssic amb un pressupost que quatriplica el que inverteix anualment en cultura. Ni els artistes exposats, ni la empresa que s’encarrega de la gestió tenen relació amb la ciutat. Els visitants, a deu euros l’entrada, seran en la seua majoria turistes. L’únic alacantí que hi haurà són els diners que pagaran la festa i s’esfumaran a altres llocs.

En açò consisteix la trampa de la prioritat nacional. Converteix un problema econòmic en un problema d’origen: en lloc de mirar els propietaris, les franquícies, els fons voltor, els polítics i les empreses que fan negoci amb Alacant, ens diu que sospitem del migrant, del visitant o del treballador de fora. Defensar la terra no vol dir dir “primer els d’ací”, sinó protegir els veïns (i els comerços locals, els artistes, la llengua i l’habitatge) davant d’un sistema que ho converteix tot en negoci. Eixa és la vertadera prioritat.