ALICANTE. La relació entre la Mediterrània i la història de Dénia, arriba al seu punt culminant a l’època andalusina, amb alguns fets que en aquest escrit exposarem breument. En primer lloc ens referirem a la fundació de les drassanes califals per part d’ Abderrahman III a l’any 953, on es posa de manifest la importància de Daniya com a lloc estratègic per al feia poc constituït Califat de Còrdova.
En segon lloc tenim l’arribada a Denia de Mujàhid al-Āmirī (ابو الجيش الموفق بالله بن عبد الله العامري—), personatge molt important de la cort d’Almanzor i fundador del Regne de Dāniya (Dénia). Muŷāhid va ser un important general de l`exercit califal. L’Any 1010 aconsegueix amb alguna dificultat el control de la flota califal que estava als ports de Tortosa, Dénia i Almeria i erigir-se com a emir d’un dels nous xicotets regnes que es van fundar a partir de 1010 amb la guerra civil i posterior dissolució del califat de Còrdova.
A Dàniya, trobarà una fortificació califal i unes drassanes, on romanien a resguard la majoria de vaixells de la flota cordovesa, que caurà en poc de temps en les seues mans. En 1015, va partir de Dàniya cap a Yebisah (Eivissa) i Mayürqa (Mallorca) amb més de 120 naus, la conquesta de les illes va ser molt ràpida en pocs mesos va constituir un regne d´unes dimensions considerables.
El 1016, va comandar les seues naus en direcció a Sardenya, la qual, arribarà a conquerir, però a finals de 1016, la seua flota serà derrotada per una unió de pisans, genovesos i germànics, i retorna a Dàniya, on resideix la seua cort, després de ser humiliat. Aquesta derrota marcarà la resta de la vida de l’emir, ja que el seu fill major, Alí, va ser fet presoner i educat en la fe cristiana a la cort de l’emperador Enric II, durant 10 anys, fins que van pagar el seu rescat.
El 1045, després d`una llarga vida, morirà a Dàniya Muŷāhid al-‘Āmirī, un dels prínceps d’aquests regnes taifa més importants del segle XI. La poesia que li dedicà Ibn Derray ens recorda tota la seua epopeia:
“Naus que són com esferes celestes, de les que les seues estrelles són arquers i llancers, armats de punta en blanc. Creues amb elles els abismes de la mar, i les seues ones és fatiguen por el seu pes aclaparador”
