SANTA POLA. Seria possible copsar en un espai el llegat mil·lenari d’un dels ports més importants de la Roma Imperial, impulsat per unes extenses salines que acull encara una de les flotes pesqueres més grans del Mediterrani espanyol?

Amb els sediments de la desembocadura del Vinalopó, Santa Pola es va convertir en un rellevant port natural. Amb la potent energia del sol mediterrani, prompte va originar una de les primeres salines. Santa Pola, en aquell moment encara Portus Ilicitanus, exportava salaó de peix i salsa ‘garum’ a tota la Roma imperial. Centenars d’àmfores baix la mar i els ciments de les cases del port ho acrediten. 

Però el lligam de Santa Pola amb la mar arriba fins a mitjan segle XX, el cim de la seua etapa més pròspera, i creua també les crisis migratòries més contemporànies. Les tripulacions del Francisco y Catalina, Nostra Senyora de Loreto, El Corisco o el Clot de l’Illot rescatant pasteres a la deriva també ho acrediten.