CASTELLÓ. Fa deu anys que Marta Romero (Benicarló, 1986) va començar a gravar a la seua àvia Trini, la qual va ser diagnosticada d'Alzheimer. En un impuls per atrapar el temps i capturar tots els moments que aquesta visquera des d'aleshores, la cineasta va registrar reunions familiars i celebracions, moments íntims i quotidians i també d'altres malauradament més dolosos. I és que, per molt que buscara estar a prop de la seua família, com relata la documentalista, "ella cada vegada se n'anava una mica més lluny" a causa de la malaltia. "Ningú es fa a la idea de com és el dia en què algú a qui estimes tant ja no et reconeix. És una pena d'aquestes que no tenen nom. En aquell moment només podia veure això, un dolor que cobria qualsevol altra cosa", assenyala Romero, qui tant de bo va acabar fent un documental que no sols se sosté per la tristesa d'una pèrdua.

Al film, que ha comptat amb la producció de Distrito Films, l'ajuda d'À Punt i TV3 i va guanyar 2 premis al Mentoring Project de Barcelona i va passar pel programa d’asessorament de les Dones Visuals, també es relata la història d'amor de Trini i Paco. "L'amor en circumstàncies de dificultat adquireix un protagonisme absolut i aclaparador. I que a la vegada dota de llum i calidesa aquesta part final de la vida que tots, més o menys íntimament, també coneixem", explica Romero, qui va canviar la seua manera de gravar quan va entendre açò. "Durant anys no he estat registrant el que se'n va, sinó allò que roman".

La història que pròximament estrenarà entremescla filmacions casolanes, pròpies del cinema domèstic, que mostren moments essencials i necessaris de Trini, com per exemple el moment en el qual la protagonista llegeix el seu diari o veu a la seua neta Aitana nàixer; amb gravacions amb un estil més proper a la ficció cinematogràfica on l'escena es situa la major part del temps en els últims anys de vida de Trini, quan aquesta ha de ser ingressada a un geriàtric. Moment en el qual la vida de Paco també dona un gir, ja que ambdós són un.