MARINA ALTA. Tots junts tornem cap enrere per tal de visitar el despoblat de l’Atzuvieta, on el viatger intenta, amb més o menys rigor, la tasca de guia per informar els seus nebots. D’allò que fou l’alqueria, només en queden murs ruïnosos i parets sense teulades, però és més que suficient per fer-se la idea de la vida dels darrers moriscos que habitaren el llogaret i que l’hagueren d’abandonar per la força de les armes i per culpa de la religió, perquè, pel que se sap, la d’ells no era bona i la dels que ordenaren el fora llançament sí que ho era.
Bernat Capó. Terra de cireres (2002)
Va ser a la tardor de 1609, fa uns anys es van commemorar els quatre-cents anys, es va promulgar el decret d'expulsió dels moriscs del Regne de València per ordre del rei Felip III.
Abans de tot això... El 1238 a València i el 1244 a la zona de la Marina Alta, Jaume I i les seves hosts, van conquerir l'antic Sharq Al Andalus, amb tota la població andalusina que hi vivia ací, els quals van passar a ser súbdits del nou rei.
Aquesta població va sofrir deportacions cap a l'interior de la nostra comarca, les zones de Vall de Gallinera, Vall d'Alcalà, Vall de Laguar van ser repoblades pels musulmans que vivien fins a l'arribada dels feudals a les riques terres que envolten la Medina de Daniya, Dénia.
Aquestes terres d'horta ara seran per als nous repobladors, catalans en la seua majoria, també aragonesos i navarresos.
A dures penes van posar en marxa un sistema agrícola basat en el secà, que els permetia pagar els tributs als nous senyors feudals que al llarg dels segles XIII, XIV, XV i XVI, anaven succeint-se, no sols a les terres més interiors, sinó a zones més benignes de la comarca, com la Rectoria, la zona de la Vall de Pop o la zona del riu Girona.
Més mal que be i sent súbdits, els camperols musulmans, van arribar a 1525, quan la revolta de les Germanies, iniciada el 1521, els va convertir a la força al cristianisme.
El procés d'evangelització va tindre als inicis del segle XVI, una forta embranzida fruit de les noves normes produïdes per la contrareforma, a conseqüència de la reforma protestant a Europa.
Després dels batejos forçosos i la política d'evangelització va continuar tot poc menys com abans, amb alguns episodis de violència contra les minories.
Però als inicis del segle XVII, des del cap i casal, el patriarca Ribera, amb el beneplàcit del rei FELIP III i del Virrei, el Duc de Lerma cansats de denúncies sobre la no conversió real dels mudèjars i la falsa creença que estaven ajudant als pirates barbarescos i turcs que estaven assetjant les costes valencianes ja feia molt de temps, van decidir expulsar a aquesta població, que per als senyors, era la seua mà d'obra més barata i que per a l'economia del regne era la seua base.
