ALACANT. Aquests dies, que estem a l’espera per a la “remuntada” anual del Sol sobre l’horitzó, del solstici hivernal, els catòlics celebren l’Advent. I també ho fem els qui, creients o no, valoren i admiren tot la culturització cristiana d’alt nivell que durant segles ha anat transmetent-se a través de l’art, la música, les cançons, els ornaments o la mateixa cultura popular.

Perquè per Advent s’entén l’avís de la propera arribada d’eixe moment “màgic” que anuncia el naixement de la vida, representada pel Sol i del qual i en certa mesura la figura de Jesús-Déu n’és un transsumpte: un Sol-Jesús gràcies al qual es tornarà a vivificar la natura i a nosaltres, de la qual en depenem.

I l’Advent representa les quatre setmanes, o més exactament els quatre diumenges que anuncien el gran Naixement, el solar i el diví. Ara bé, entre tots els aspectes que voltegen aquesta època hi ha alguns que potser passen desapercebuts. I uns són els botànics; o, millor dit, els etnobotànics, aquells en què els humans hem fet servir les plantes com acompanyants i recordatori de cada època.