Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Sé perfectament que la notícia no obrirà telediaris ni apareixerà en la portada del diaris. Però ningú no es pot imaginar quanta felicitat —ni quant d’orgull (que segons com, no deixa de ser una forma de la felicitat)— m’ha arribat a procurar el fet que la meua neboda Marina Borja Lloret va defensar despús-ahir, per fi, la seua tesi doctoral en el Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear i l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València, amb un títol d’aquells que convé amarrar-se bé les espardenyes abans de llegir-lo d’una sola tacada: Studies of performance and background in a Compton camera for proton therapy treatment monitoring.
L’ocasió ho mereixia. I, per això, un bon contingent de la família Borja ens vam desplaçar fins a l’IFIC de Burjassot per fer costat a Marina en un moment tan important. Perfectament habituat a les tesis doctorals en l’àmbit de les humanitats, la de Marina, en el camp de la física corpuscular, va ser per a mi tota una nova experiència. I la veritat: no vaig deixar de flipar gambes durant tot el matí. Tant és així que encara ara mateix, un parell de dies després, hi continue fortament impressionat. En primer lloc, perquè mai no havia sentit parlar la meua neboda Marina en anglés, i em va sorprendre prodigiosament la fluïdesa, la correcció i la seguretat amb què sap expressar-se en la llengua de Newton (que va ser la llengua en què es va desenvolupar tot l’acte de defensa, de dalt a baix, per tractar-se d’una tesi europea amb un tribunal internacional); en segon lloc, perquè el format de la litúrgia de la defensa de la tesi va ser molt diferent al que em resulta familiar en l’àmbit de la filologia, amb un veritable bombardeig de preguntes indiscriminades per part dels membres del tribunal que Marina havia d’anar contestant, una rere l’altra, a la manera d’un autèntic examen oral; en tercer lloc, per la quantitat i la qualitat del públic assistent; i en quart i últim lloc —last but not least, em fa ganes d’escriure, contagiat encara per l’aire anglòfon de la memorada sessió acadèmica— per la mateixa essència del camp de coneixement objecte de la tesi doctoral de Marina: una contribució, des de l’àmbit de la física nuclear, a l’augment de la precisió i l’eficàcia de les teràpies amb feixos de protons per a aconseguir tractaments òptims en la irradiació de tumors situats prop de teixits humans especialment sensibles, com ara l’ull o determinades zones del cervell.
