ALACANT. Clot de Galvany
Conduccions del sistema de depuració: 12 quilòmetres, la distància entre Alacant i l’aeroport.
Aigua depurada per al Clot: 898.469 m3 d’aigua, l’equivalent a quatre milions de Banyeres.
Cau la calor entre les dunes de la platja del Carabassí, protegida per les altes parets del cap de Santa Pola. La brisa marina alleugera la temperatura des d’este balcó dels Arenals del Sol. La família d’estiuejants que viu durant unes setmanes a l’apartament ha cuidat l’ecosistema veí en unes poques hores. Se’n tornaran a casa sense saber que han participat en el manteniment d’un delicat paratge que va estar a punt de l’extinció fa uns anys.
Mai més fer caca, rentar els plats o dutxar-se han estat tan prop de frenar una apocalipsi. Curar, cuidar i criar, els treballs essencials per a qualsevol espècie, ací convertits en un gest involuntari, quantificat en litres d’aigua. Una urbanització d’apartaments convertida en laboratori de relacions entre humans i no humans; trenta mil persones cada estiu —només dos mil censades— que mantenen un equilibri imperfecte amb ànecs, aranyes, conills o papallones.
Més de dotze quilòmetres de col·lectors subterranis arrepleguen l’aigua bruta —aigües grises a l’argot tècnic— de les pedanies il·licitanes de Torrellano, l’Altet i Arenals del Sol. Des de fa unes dècades, la planta depuradora d’Arenals del Sol reconverteix vora 1.300.000 m3 anuals d’aigües grises en el manà per al Clot de Galvany.
«El Clot és, com el seu nom indica, un "forat" per davall del nivell de la mar. Així recull totes les aigües abans que desemboquen al Mediterrani», explica gràficament Juan Carlos Aranda López,director-conservador del paratge natural. «Tota l’aigua acaba a la mar, però al seu pas es troba amb els fondets i els sacs d’esta zona on acaba emmagatzemant-se l’aigua».
