ALCOI. L’investigador i escriptor alcoià Jordi Tormo va ser qui, un bon dia, va posar un mail a la seua benvolguda amiga de correspondències Isabel-Clara Simó proposant-li escriure la seua història. “Avant. El que necessites i quan necessites”. Així recorda quines van ser les paraules el biogràf de l’autora en llengua catalana per excel·lència del segle XX i XXI, best-seller amb llibres, com ‘Raquel’, editats fins a 52 vegades.

Va ser al mes de juny, quan Tormo es va posar a recopilar informació. Sobre la vida d’Isabel ja hi havia quelcom: ‘Retrats’, volum escrit per Margarida Aritzeta, i ‘Els racons de la memòria’, autobiografia de la mateixa Isabel-Clara Simó. “Ja feia temps que em rondava la idea, però anava deixant-la; no vaig voler demorar-me més perquè també veia que Isabel es trobava feble”, explica. Davant la resposta tan positiva de l’alcoiana, el biògraf va decidir resumir, d’un mode esquemàtic, el seu recorregut. La biografia d’Isabel-Clara Simó comença per desgranar, així, i tot d’una, el contingut, que s’organitza en cinc blocs ben diferenciats. El primer fa referència als compromisos de l’autora: literatura, llengua, política i dona. El segon és un viatge pels seus viatges, destinació Alcoi-València-Figueres-Barcelona-Alcoi. El tercer desenvolupa la seua tasca de periodista, tant a la revista Canigó com a columnista al diari Avui. El quart capítol és aquell destinat a la seua obra, i el cinqué, les tres figures d’Alcoi: Isabel, l’Ovidi – junt amb qui ja descansa-, i el pintor Toni Miró.

Ara Llibres ha estat l’editorial escollida per Tormo per bolcar la biografia d’Isabel-Clara. Es presentarà a maig dins el context de la Fira del Llibre de València. Hi ha previstes presentacions a Barcelona i Alcoi. “Joan C. Girbés, editor d’Ara, fou també de Bromera i de Sembra Llibres, qui va publicar el meu llibre sobre l’Ovidi. També va treballar molt amb Isabel. És una persona que ens ha unit sempre”, detalla Tormo. Al llarg del recorregut de les aproximadament 200 planes, un personatge que les travessa, inevitablement, totes: Xavier Dalfó, el marit de l’Isabel. Articles, i també cartes que es creua amb Joan Fuster –qui l’empeny a escriure amb català a l’aula Ausiàs March, durant la seua etapa universitària a la ciutat de València, amb qui no hi ha, però, cap resquici de fotografia- i moltes entrevistes. “Apareix tota la gent que ella va trobant-se”. Per al llibre, Tormo ha conversat amb diferents personalitats: des de la filla de l’escriptora alcoiana, la matemàtica Cristina Dalfó Simó, fins a la ja esmentada Margarita Aritzeta, escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes, a Pilar Aymerich, fotògrafa i militant feminista, la traductora Bel Olid, però també a l’escriptor alcoià i amic Silvestre Vilaplana. Inclús apareix l’ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya i professor Josep-Lluís Carod-Rovira. Una porta, la de la política, precisament, que Isabel-Clara ha lamentat tantes vegades haver deixat mig oberta. “Jo crec que no li n’ha faltat cap: la seua vida no cap en un llibre, és una enciclopèdia”, ha assegurat Tormo. I no sols.