La dita diu que fer l’agost és guanyar molts diners en un negoci. Enguany, vistes les circumstàncies, haurem de substituir fer l’agost per creuar els dits. L’economia no està per a tirar coets. Sobretot quan les nostres butxaques depenen tant i tant només d’un sector productiu de serveis. El turisme no té el seu agost. Potser ja és hora de repensar d’altres coses que es poden fer. Diversificar no significa renunciar a res, sinó obrir portes, finestres i expectatives… L’esperança és allò últim que es perd.

La nostra història ens il·lustra amb indústries vàries que han anat passant al llarg del temps. Algunes perduren i d’altres han anat desapareixent. Cada zona té allò seu. A la Marina Alta la principal indústria al S.XIX va consistir en l’elaboració i comerç de la pansa amb una forta eixida comercial des de Dénia cap a ports estrangers. A posteriori va arribar la indústria del joguet de fusta -a Dénia- i la del moble artesanal i de qualitat -a Benissa-. La revolució industrial, a més, ens va deixar el trenet… D’altra banda, a Pego cultivaven arròs bomba i a Gata collien espart, vímet i margalló per fer cistelles, espardenyes, cadires i començar a fabricar barrets de palla o capells. Cada època té el seu temps. L’agricultura, però, sempre ha estat ben present.

A la veïna Marina Baixa el màxim exponent va ser el nispro de Callosa d’en Sarrià i les fàbriques de xocolate de la Vila Joiosa. Després ja arribà el turisme de masses de sol i platja i la transformació d’un xicotet poble de pescadors que es convertí en la ciutat dels gratacels i hotels que és hui Benidorm. Més endins, la comarca de l’Alcoià amb la tenacitat de la seua gent va crear indústries i empreses ben diferents. Des del sector tèxtil i el sector paperer a empreses amb tradició com les destil·leries (amb el seu famós cafè licor), o les olives farcides. I sense oblidar les fàbriques de joguets i les conegudes nines amb les que hem jugat tots (Ibi i Onil).