ALACANT. Continuem on ens vam quedar fa quinze dies. Estàvem parlant dels ibers, aquesta cultura mediterrània assentada a les nostres terres i envoltada encara de tants misteris. La seua llengua i escriptura, la seua cultura material, els seus poblats fortificats, la seua iconografia plasmada a la ceràmica...

Ens situem al segle III a.n.e, els ibers conreen la terra, comercien amb grecs, romans i cartaginesos i fins a les nostres costes arriben vins i altres productes d'Itàlia, Grècia o l'Orient Mitjà, mentre el món mediterrani amb Roma i Cartago es prepara per a un enfrontament que marcarà per a sempre és esdevenir històric.

Cap al 264 - 241 a.n.e., es produeix el primer gran enfrontament, la Primera guerra Púnica, entre els cartaginesos (hereus dels fenicis de Cartago) i els romans, encara en una incipient República. Després d'aquest fet, els cartaginesos arriben a la nostra terra i entren en conflicte amb alguns dels pobles ibers que hi vivien. És en aquests moments quan, segons fonts clàssiques molt posteriors, es produeix l'anomenada Batalla d'Ilici, on Amilcar Barca és derrotat pels ibers.

D'aquesta guerra a les nostres terres disposem de poca informació, sols alguns estrats en les excavacions dels poquets poblats ibèrics excavats i les cròniques a les fonts clàssiques. El món ibèric a les nostres terres com vam explicar en l'anterior reportatge tenia tres zones culturals, conegudes pels geògrafs posteriors com Contestania, Edetania i Ilercavonia i la geografia i el poblament, estava marcada per les muntanyes i els rius, necessaris per a la supervivència de la seua economia i forma de viure.

Passat ja l'època d'apogeu, els oppidvms clàssics van anar desapareixent i el patró d'assentament es va canviar considerablement, passat a predominar els xicotets assentaments que conreaven les terres de les valls més fèrtils i controlaven els ramats ovicaprins predominants en aquestes terres. També dominaven els cavalls i els bous com a ferramentes de transport i treball.