S’acaba d’editar, per primera vegada en valencià/català i per la històrica edicions 62, una obra estranya en la producció literària de l’escriptor italià, nascut a l’Havana (Cuba), Italo Calvino. Fent un joc de paraules bastant maldestre, el títol porta a poques especulacions: L’especulació immobiliària. “Normalment m’agrada explicar històries de gent que reix en allò que es proposa, no històries de derrotes o d’equivocacions. Aquí he explicat la història d’una equivocació (un intel·lectual que es decideix a fer d’home de negocis, en contra de totes les seues inclinacions espontànies) ho he fet per donar compte d’una època de baixesa moral”.

Calvino ens parla de finals dels cinquanta, en una zona de la Riviera, quan la pressió fiscal es va convertir en un mecanisme per castigar els capitals improductius. En aquells anys, com en els anys del desenrotllisme valencià i espanyol, l’únic capital especulable era el dels bens arrels, la terra, les propietats. Ara mateix s’ha pegat la volta i Quinto, el personatge de Calvino, seria un bé per ell mateix. Els bens intel·lectuals, els bens intangibles són els que fan créixer l’economia.