VALÈNCIA. Per aprofitar l'Any Joan Fuster, quin millor homenatge al seu Diccionari per a Ociosos, que fer una versió, curta i més modesta, d'un altre diccionari similar. Ara, d'ociosos, no sé si n'hi ha molts, però odiosos en la versió hater i en la versió trol, n'hi ha a cabassades. Com també hi ha moltes paraules que, independentment del seu significat, cansen i els agafem mania. Arriba un punt que ens regloten i, per tant, el sentiment arriba a ser, fins i tot, físic. Fet que dona la raó a aquells que parlen del poder ocult de les paraules. Algunes són noves maneres de dir el de sempre, altres cansen per reiteratives, n'hi ha que molesten per culpa de l'emissor que les gasta, i també estan aquelles que amaguen significats francament odiosos. En compte de paraules d'amor senzilles i tendres, que canta Serrat, hui me sobren paraules (...) paraules molt lletges, que canten els Antònia Font.

Diccionari per a odiosos

Terreta - Tot va començar amb esta paraula, la reina abjecta. A priori afectuosa, carinyosa, i tan usada per referir-nos al nostre, al nostre... Bé, hi ha qui odia el mot país i també qui odia comunitat. Eixe és el motiu del fet que aparega la paraula terreta amb tanta força, o el seu germà major, territori. Territori és l'eufemisme recurrent per a evitar la confrontació, és Suïssa, no pren partit suposadament per ningú, però al remat està a favor del bàndol del capital, o de la capital en este cas. Ja està bé també d'autoanomenar-nos de la terreta, cansa, avorrix i ens fa menuts. No arriba al nivell de feredat que provoca sentir Levante Espanyol, però hauria d'estar reservada a l'ús per part dels exiliats i prou.