Hi ha gent que es passa tot l'hivern desitjant que arribe l'estiu. Utilitzen arguments com que s'allarga el dia o que tens més ganes d'eixir al carrer... Jo, com Vivaldi, soc el Grinch de l'estiu.
Després arriben els 38º amb una humitat del 65% (on puc recuperar aquells benèvols 29º que em semblaven terrorífics en el seu moment?) i la gent no ix de 15 a 22 hores, els turistes trien altres llocs de destí —bé, això fins i tot pot ser bo—, els mosquits t'assetgen tot el dia, la suor és permanent i els incendis arrasen mitja Europa...
Només hi ha dues coses de l'estiu que m'agraden. La primera és que puc passar més temps a Laguar, lluny de l'asfalt i de les multituds. La segona, que se'm passa el cabreig amb tot el que va envoltar l'Hèrcules la darrera temporada.
Excepte per algun grupet de WhatsApp —els de la Negre Lloma no perdonen res—, no me'n recorde, voluntàriament, de res del que envolta el club dels nostres amors i els nostres patirs.
A començament d'agost m'aprope a les ruïnoses instal·lacions del Rico Pérez a renovar l'abonament, el meu i el de les meues filles, Maria i Jimena. Aprofite per xerrar sobre com han anat els fitxatges amb algun company de fatigues que em trobe per allà i, des d'eixe moment, torne a no voler saber-ne res fins a l'últim cap de setmana d'agost, que és normalment quan comença el primer partit oficial.
Eixe període de calma mental em fa recuperar energies; jure que tracte de pensar en positiu.
Això fins que les vespes, que han fet ruscos a les grades i ningú ha netejat, piquen algun xiquet; o un rosegador encara agonitza per algun racó de l'estadi. I assumim que continuarem així sense que cap membre de la família Ortiz Carratalá, ni a la Generalitat, ni a l'Ajuntament d'Alacant, facen res fins que ocórrega una desgràcia. Mentrestant, m'assabente que el secretari Peña ha fet alguna de les seues en algun camp de pretemporada, que això del futbol base i de l'Hèrcules femení és una quimera, i que el davanter encara es troba lesionat i tal volta no tornarem a veure'l jugar fins al desembre... Només cal que em diguen a qui meritocràtic volen d'interlocutor amb les penyes...
Ho veieu? Millor me'n torne a Laguar. Ens veiem l'últim cap de setmana d'agost, com a mínim...
Salut i matxo l'Hèrcules!
