La setmana passada l’historiador teuladí Jaume Buigues Vila va oferir a Dénia una conferència sobre la història dels molins de vent de la Marina Alta, una construcció pròpia de temps més agrícoles que molts ja hem oblidat.

I és que hui en dia encara es poden vislumbrar aquestes grans figures de pedra que uns quants hem confós alguna vegada amb torres de vigilància, tot i que res tenen a veure. Si recordem que fa ja molts decenis que aquestes construccions van perdre les aspes podem fer un exercici de memòria col·lectiva per recordar com d’important era per als nostres avantpassats el blat, el gra, la farina i el pa. Sobretot en temps convulsos. Només cal tancar els ulls i retrotraure’ns al S.XIX per dibuixar i imaginar el conjunt de quatre braços que conformaven aquests molins fent que empoderessin així el paisatge i convertint-se, perquè no, en fantasiosos gegants d’alguns dels nostres Quixots. Qui sap.

El que queda clar és que a la Marina Alta, i després dels riuraus, s’han convertit en un símbol de l’arquitectura més rural i també del nostre paisatge. Són icones ben visibles del nostre patrimoni. De fet la comarca és la zona de tot el País Valencià on podem trobar més, en concret vint-i-nou. Els podem veure a Benissa, Calp, Dénia, Gata, Llíber, Pedreguer, Teulada i Xàbia. I per això, malgrat que molts estiguen en mal estat, cal perserverar per tal d’aconseguir que siguen anomenats BIC (Bens d’Interés Cultural). D’aquesta manera podrem insistir en la necessitat de preservar-los i restaurar-los, així com de crear rutes culturals i de senderisme que expliquen quina va ser la seva raó de ser i perquè han anat desapareguent. Cal dir també que tot que hi ha alguns que són privats i d’altres municipals tots ells es troben protegits amb la figura de Bé de Rellevància Local com a Espais Etnològics d’Interés Local.

Els més antics, estan ubicats a la Plana de Sant Jerònim de Xàbia, una filera d’onze molins de vent que daten com a mínim del S.XIV i que van estar en funcionament fins a principis del S.XX. També està el molí del Pla del Palmar. A Dénia, en canvi, al litoral trobem el molí de la Punta dels Molins -valga la redundància-, que es podria dir que està disfressat de torre de vigia. O els tres de Jesús Pobre, dels quals hi ha referència en un plafó ceràmic de l’antic convent.