ALICANTE. Al Vinalopó Mitjà, enmig d’una parcel·la agrícola de 14.000 metres quadrats, el despatx La Errería —format per Carlos Sánchez García i Luis Navarro Jover— ha projectat una casa que s’ha convertit en una de les millors arquitectures espanyoles del 2025 segons el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectura. Amb la col·laboració dels arquitectes Nuria Martínez i Jonathan Berna de l’arquitecte tècnic Joaquín Mira Martínez (arquitecto técnico) i d’Estructuras y Construcciones Salar, la casa s’alça rodejada de llimoners amb materials constructius de quilòmetre zero. Fins i tot, la geometria de la casa dialoga amb el paisatge agrícola: “La parcel·la és de llimoners. La retícula de la casa coincideix amb la trama dels llimoners trasplantats, que segueixen envoltant la casa”.

“És un projecte que naix per encàrrec d'una parella”, expliquen els arquitectes. “La parcel·la era gran però no es podia esgotar tota l'edificabilitat. Javi va arribar a l'oficina el 2019 i el 2024 s'acaba l’obra, i mentrestant té dos filles”. La casa, per tant, s’havia de dissenyar pensant en el canvi. No només climàtic, sinó vital.

“El projecte és curiós”, continuen. “És una casa mínima, amb pocs metres quadrats. Va començar tenint cent metres quadrats útils, però havia d'estar preparada per créixer. Els vam proposar una cosa original: una quadrícula de 3x3 amb nou quadrats. Una estructura sense pilars, amb murs de suport, i això permetia que el centre fóra l'espai comú i després hi ha dues cruïlles. Els programes se'n van al perímetre i es deixen les dos cantonades a la diagonal amb porxos”.

Aquests porxos compleixen dues funcions: donar ombra i ampliar visualment el volum, però també garantir un possible creixement futur. “Aquests espais exteriors es deixen per aprofitar-los avui com a porxos, però pensant que, com que l'edificabilitat no està esgotada, poden arribar a ser utilitzats per tancar les diagonals”.

La casa és un quadrat perfecte. Però els arquitectes es van trobar amb una decisió contradictòria: les millors vistes —cap al santuari de Santa Maria Magdalena i la serra del Cid— estaven al nord. Però això no encaixava amb la millor orientació solar. La solució va ser geomètrica: “La retícula de la casa està orientada per tenir les millors vistes, però el lucernari està a 45 graus perquè entre bona llum natural”.

Pel que fa a l’exterior, la casa consolida una línia d’investigació arquitectònica iniciada a Casa Toni. “Un acostament que tenim a l'oficina cap a una nova estètica arquitectònica que té a veure amb allò vernacular, l'absència del revestiment, aprofitar el material natural”. L’estructura queda vista, però amb matisos: “Tota l'estructura de formigó és vista, però perquè no tingués la duresa del formigó llis li vam donar l'encofrat de tauler d'OSB per donar-li una mica de textura”. Els murs no estan revestits: són de rajola decorativa, però amb una decisió constructiva singular. “Vam fer una càmera doble, però vam posar una doble càmera i la rajola vist a banda i banda”.

Tot això no només és un gest formal, sinó una resposta a les condicions materials i laborals actuals. “Dèiem que era per necessitat, perquè al final anem amb temps ajustats, amb mà d'obra especialitzada més cara… hi ha hagut un canvi de paradigma a la societat, i el que abans es veia pobre o inacabat comença a acceptar-se com una nova estètica que, lluny de comptar amb un pressupost baix, està generant una nova estètica a partir d'una necessitat”.

El compromís amb la sostenibilitat també és estructural: “No hem generat casi empremta de carboni. Els materials són tots propers, a 10 km a la redona”. En aquest sentit, agraeixen la mirada del jurat dels Premis Arquitectura del CSCAE, on Casa Javi ha sigut seleccionada: “Hem d'agrair al jurat aquest canvi de paradigma on ja no es premia la casa de luxe d'un milió d'euros a Calp”.