CASTELLÓ. En 2018 Rosalía va causar furor per la publicació de l’àlbum El mal querer, però aquella artista a penes començava a construir-se i el temps la duria fins a treballs artístics molt diferents. Un d'ells va ser ‘Aute Cuture’, on va traure les garres, literalment. La manicura que la catalana lluïa al videoclip, unes ungles daurades de diversos centímetres de llargària, es van convertir prompte en tendència i també en símbol artístic i inspiració. Però aquella estètica, empoderada i rebel, ja va caracteritzar en el seu moment a altres dones, com Maria Conesa Redó (Vinaròs, 1893-Ciutat de Mèxic, 1978), més coneguda pel nom artístic de ‘La Gatita Blanca’. Conesa va ser una cupletista, actriu i còmica molt aclamada a la Ciutat de Mèxic. Una dona molt contemporània que, a més d’ocupar els escenaris durant set dècades, va jugar amb la seua estètica amb ungles llargues, robes atrevides i diamants a les dents.
“Les cupletistes eren dones modernes i feministes que gràcies al seu treball en el teatre, la música, el cuplet i altres escenaris, van seure un precedent perquè totes poguérem ocupar els espais públics. A més d’això, a mi em va fascinar molt d’elles l’estètica que tenien, tan pareguda a les artistes del reggaeton actual. Conesa va dur un diamant a les dents, com ara ho ha fet la Bad Gyal. Tots són recursos per empoderar-se”, afirma Paula Moliner Brau, historiadora d’art vinarossenca que busca recuperar la seua història. “És molt important recuperar la seua figura, perquè al final és una dona molt desconeguda al nostre territori, i tant Conesa com les seues companyes van fer que la història canviés. A més, mai es va oblidar de Vinaròs”, afegeix.
La mateixa Moliner va arribar a Maria Conesa de manera casual. Fa tres anys, quan havia de triar el tema del TFG, tenia clar que volia centrar-lo en Vinaròs. Li interessaven el cinema i les arts escèniques, així que va començar a preguntar a diverses entitats culturals del poble. En una visita a la Casa Membrillera, seu de la Fundació Caixa Vinaròs, va saber que preparaven una exposició sobre la cupletista i va decidir investigar-la. El treball Presències del cinema espanyol a l’exili: Maria Conesa, de Vinaròs al món, va obrir un camí que va continuar amb el TFM Performar el desig: pràctiques visuals i construcció de la identitat artística en Maria Conesa i que recentment ha arribat al Quadern 527 de la revista Saó, coordinat per la mateixa.
Fàtima Agut Clausell situa a la cupletista entre les artistes oblidades de les arts escèniques castellonenques, en una tasca de recuperació que va iniciar fa més de dues dècades a la Universitat Jaume I. Javier Barreiro, un dels primers investigadors del món de les varietats a Espanya, reconstrueix els inicis de Conesa a la Barcelona de començament del segle XX, entre el naixement del cuplet, el gènere ínfim i els escenaris del Paral·lel on va triomfar amb la seua germana Teresa com a ‘Hermanas Conesa’. Mentre que Gloria G. Durán retrata l’artista a partir d’una de les seues frases més desafiants, “me gustaba atropellar a los hombres importantes”, i de l’episodi en què, segons va contar la mateixa Conesa, va tallar el bigoti a un general de la Revolució Mexicana.
“Es coneixen moltes anècdotes, però sovint només es conten. M’agradaria contrastar-les, trobar-ne el perquè i contextualitzar-les”, explica Moliner. La historiadora voldria continuar aquesta recerca amb una biografia documentada que ajude a entendre millor la trajectòria i la rellevància de la també castellonenca. Una tasca que implica recuperar el fil trencat entre Vinaròs i Mèxic.
Del cuplet a la llegenda mexicana
Maria Conesa va pujar als escenaris de ben menuda. Nascuda a Vinaròs en 1893, es va traslladar amb la família a Barcelona, on ella i la germana Teresa van estudiar dansa i es van incorporar a una companyia infantil. L’elenc va arribar a actuar en l’Exposició Universal de París de 1900 i va girar per Espanya i Itàlia abans de travessar l’Atlàntic cap a Cuba, Nova York i Mèxic. A més, després passaren pel Teatro Alicantino i, més tard, les dues germanes van arribar a actuar en l’Edén Concert de Barcelona, un dels principals espais de varietats de la ciutat.
Tot semblava un somni, fins que en 1906 la seua trajectòria es va trencar de manera tràgica. Teresa va ser assassinada al mateix Edèn Concert pel germà de la cupletista La Zarina. Maria, que era present, també va resultar ferida. Després d’apartar-se temporalment dels escenaris, va tornar a actuar, primer com a corista, empesa també per les dificultats econòmiques de la família.
El 1907 va viatjar a l’Havana amb el seu pare i va actuar durant quatre mesos. Unes actuacions que s’acompanyaven de cròniques que celebraven, nit rere nit, el seu talent. Tant, que aquell desembre va debutar al Teatre Principal de Ciutat de Mèxic, on començaria una carrera de set dècades. La sarsuela La gatita blanca, amb què se la va identificar, li va donar el nom artístic que l’acompanyaria.
No fou l’únic, també se la va conèixer com ‘La Tiple de la Revolució Mexicana’ i la seua relació amb homes poderosos de l’època va alimentar tota mena d’anècdotes. Conesa va coincidir al Teatre Principal amb dirigents com Emiliano Zapata, Álvaro Obregón, Venustiano Carranza i Pancho Villa, a qui diuen li va arrancar els botons de l’uniforme.
Fins i tot, la seua carrera va arribar al cinema. En 1917 va aparèixer en El pobre Valbuena, una pel·lícula muda rodada a Nova York. Més endavant va tornar al cinema mexicà i, durant els anys trenta i quaranta, el seu nom ja servia de reclam als cartells. També va treballar en la ràdio, la televisió i la publicitat. En 1938 va participar en Refugiados en Madrid, una pel·lícula sobre la Guerra Civil i l’exili, en un panorama cinematogràfic en què també treballaven creadors espanyols refugiats a Mèxic, com Max Aub.
Conesa va formar part d’una generació de cupletistes que va ocupar un espai nou als escenaris de varietats. Amb cançons que jugaven amb el doble sentit i la seducció, i una imatge atrevida, va construir un personatge capaç de desafiar els codis de l’època. Compartia temps i escena amb artistes com Raquel Meller, La Fornarina i La Chelito. Gloria G. Durán la presenta al quadern de Saó com a exponent d’un model de dona moderna, allunyat de l’ideal de “l’àngel de la llar”.
El fil amb Vinaròs
A partir d’ací, la memòria de Conesa a Vinaròs s’ha reconstruït, en part, gràcies als col·leccionistes locals. Sebastià Redó Miralles explica que les postals, fotografies i discos que han conservat han permès recuperar la seua història. L’article recorda també que Conesa va deixar una quantitat econòmica per a les escoles de la ciutat, amb què es van adquirir exemplars del Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover i Moll.
Així mateix, Paula Moliner explica que Conesa va fer diverses estades a Vinaròs, tot i que no va tornar a viure. Segons fonts orals que encara no ha pogut contrastar, en una d’elles hauria aprofitat l’any que va passar a París, després d’anar-se’n de Mèxic, per a tornar a la casa familiar. Una altra visita va ser més coneguda al poble, i és que la van convidar a fer el xut d’honor d’un partit de futbol. Moliner recorda la imatge de Conesa, ja major, amb els talons posats i colpejant la pilota.
