DÉNIA. L’exposició Dénia. Arqueologia i museu que ha acollit el Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) des del 14 de novembre de 2025 fins al 5 d’abril passat ha sigut visitada per 33.406 persones. La mostra, fruit de la col·laboració de la Fundació CV MARQ i l’Ajuntament de Dénia a través de les seues institucions respectives, Museu Arqueològic d’Alacant i Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia, ha estat comissariada per Massu Sentí, cap de l’Àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia i ha comptat amb la col·laboració del personal de l’àrea, així com del personal tècnic del MARQ.
“L’exposició ha brillat amb llum pròpia com a resultat de la qualitat dels materials exhibits, que han permés un discurs exhaustiu al voltant de la ciutat de Dénia, des de la Prehistòria fins a la meitat del segle XX, quan la indústria del joguet de fusta inicia el seu declivi. Però també perquè ha comptat amb un indret del tot òptim amb grans sales que han proporcionat les condicions més adequades per a l’exhibició dels objectes arqueològics i amb un disseny expositiu novador signat per Àngel Rocamora”, explica Massu Sentí.
L’exposició s’ha nodrit dels fons del Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia (MAD) fruit de la labor desenvolupada els darrers quaranta anys a la ciutat en l’àmbit de l’arqueologia urbana o arqueologia de salvament. Des d’aquest punt de vista, l’exhibició dels objectes arqueològics ha revestit el màxim interés si atenem que més del 90% ha estat material inèdit, posat per primera vegada a l’abast del gran públic. El resultat ha sigut una molt nodrida mostra de 628 objectes arqueològics, síntesi del nostre esdevenir històric que ens identifica com a deniers i denieres.
És de remarcar, una vegada més, que Dénia. Arqueologia i museu ha proporcionat l’oportunitat de veure per primera vegada en la seua totalitat i complexitat, la col·lecció de bronzes més important de l’occident islàmic. Aquesta col·lecció, ara propietat del MAD i del MARQ, va ser recuperada i escindida als anys 20 del segle passat, després d’unes obres desenvolupades al centre històric de la nostra ciutat. Així mateix, l’exposició ha permés la col·laboració amb museus i institucions arreu del món per a exhibir objectes tan destacats com l’estela funerària epitafi del visir al-Jabirí, sota custòdia del museu del Louvre de París, o la llastra en relleu del Museu Arqueològic Nacional, ambdós procedents de Madinat Dāniya. O la col·lecció de magnífics objectes arqueològics de Dianium procedents de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València. O l’oli de l’Expulsió dels moriscos des del port de Dénia, de la Fundació Bancaixa.
El fil conductor de l’exposició Dénia. Arqueologia i museu ha estat un passeig diacrònic per la història de la nostra ciutat, des de les sorprenents manifestacions d’art rupestre de la cova de la Catxupa, una de les estacions d’art llevantí més antigues i més emblemàtiques de l’arc mediterrani, fins el migdia del segle XX quan es produeix el decandiment definitiu d’indústries com ara l’elaboració i exportació de pansa i la confecció de joguets de fusta, que tanta fortuna, prosperitat i canvis proporcionaren al nostre ens urbà.
Des de la mar, des de la terra
El tomb arqueològic s’ha plantejat des d’una perspectiva doble: des de la mar i des de la terra. Des de la mar, l’exposició s’ha fet ressò de l’arribada dels primers colons fenicis i la seua interacció amb les poblacions autòctones amb la constitució d’unes elits que alçaren aparatoses fortaleses i acumularen tresors. La romanització del territori, la construcció del portus de la ciutat de Dianium on es produiria l’aplegada del cristianisme al llarg del segle IV, el port insuperable de Dāniya, aplec de mercaderies objecte de comerç en barris de propòsit comercial; el port de la Corona d’Aragó, replet de tresors i vaixells enfonsats o el llarg viatge de la pansa, la comercialització de la qual centralitzaria el nostre port.
Des de la terra, Dénia. Arqueologia i museu ha posat de manifest l’interés de l’Alt de Benimaquia al Montgó, com el centre vitivinicultor més antic de la Península; la consolidació del municipi romà o els canvis en la topografia de la ciutat antiga mitjançant l’anàlisi dels usos funeraris. Ha incidit en la medina prodigiosa que fórem, confitada d’estatges domèstics, banys, socs, alfòndecs, cementeris i ravals. O la Dénia medieval i gòtica, replegada al recinte del castell. O la renaixentista del V marqués, duc de Lerma. O la Dénia que va saber salvar la crisi de la pansa mitjançant una lúdica transformació a indústria joguetera.
El colofó a l’exposició ha arribat de la mà de l’edició d’un catàleg que, al llarg de 323 pàgines, recull l’arqueologia i la història de la ciutat, amb articles que, de vegades, han abastat qüestions inèdites. Ha estat l’oportunitat, amb vocació de compendi, de recollir la contribució d’investigadors i investigadores de les universitats d’Alacant, València i Granada així com de professionals de l’arqueologia i altres.
Estadístiques
Del total de visitants, 33.406 persones, han procedit del territori espanyol 21.182 persones, mentre que 12.224 són visitants internacionals. Del territori espanyol, 18.524 procediren d’Alacant i província, seguit de 698 persones de la Comunitat de Madrid, 695 de la Comunitat Valenciana, 299 de Castella-La Manxa, 168 de Castella-Lleó, 160 de Múrcia i 638 de la resta del territori.
Quant a l’afluència de públic internacional, 2.879 persones procediren de l’Europa oriental, 2.703 de Gran Bretanya, 1.233 d’Amèrica, 1.105 dels països nòrdics, 1.011 de França, 933 d’Alemanya i 2.360 de la resta del món. El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia per la seua part, ha organitzat 10 visites amb eixida amb autobús des de la pròpia ciutat, que han congregat la participació d’un total de 450 persones.
