ALACANT. "Podries fer-me una altra foto? És que se m'ha oblidat posar-me el llaç verd", demana David Sánchez quan baixe el mòbil. Un gest que deixa clara la seua postura sobre l'educació pública i la vaga de professorat. I és que, a més de dramaturg, el tres voltes guanyador del Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia també dona classes a l'IES Jorge Juan en Alacant. En 2022 l'obra guardonada de l'oriolà va ser La navalla d'Ockham; dos anys més tard, en 2024, el títol premiat era La Carn; i aquest 2026 la història que li ha fet emportar-se el certamen és Coses que passen. Un èxit alacantí que es suma a un palmarés extens aquest 2026, on l'autor atresora sis premis de teatre en valencià -set si es conta un altre de literatura-. Està ell a un moment dolç? I el teatre en valencià? Les respostes, en aquesta entrevista.
- És la tercera vegada que guanyes el premi Evarist Garcia. Ara ho fas amb una comèdia. Per què has canviat de gènere?
- En realitat, fa dos anys també era gènere còmic, però el tema amb què em vaig arriscar era compromés i delicat, tractant la pèrdua d'un fill. L'obra d'aquest any és una comèdia, però té el seu rerefons emotiu. No sé si algú s'emocionarà veient-la, perquè no només vol fer riure.
- A la roda de premsa vas avançar que Coses que passen és una història d'amor, esperança i de donar-se noves oportunitats a un mateix. És una història contemporània?
- Sí, molt contemporània. Agafa com a pretext argumental una app de cites de la que molta gent en fa us. Una pràctica lícita i respectable, però no deixa de ser un aparador d'estafes, mentides o de donar-li molta importància al físic. Tot i la contemporaneïtat, l'obra tracta d'una cosa molt universal com és la solitud, la desesperança i les poques ganes de viure que té un en aquesta situació.
- Aquest és el sisé premi de teatre en valencià que guanyes en 2026. Estàs a un moment dolç...
- És el sisé d'escriptura teatral, però seria el seté si contàrem literatura. Jo només escric en valencià. El castellà no és la meua llengua de treball o d'ús. El meu cap pensa i imagina en valencià.
- I el teatre en valencià, està a un moment dolç?
- Pense que sí i no; viu un moment agredolç. Hi ha dramaturgues i dramaturgs molt potents, però falta infraestructura per donar cabuda i eixida a totes les veus que hi ha. Sense menysprear a les generacions passades -parle de molt passades-, ara hi ha veus molt potents. Mai hi ha hagut una nòmina tan potent de dramaturgs valencianoparlants com ara. No sé si és perquè han fet escola, perquè han teixit una xarxa de formació i això ha donat ganes d'escriure a gent com jo. Sobretot a Alacant hi ha falta d'infraestructura, no hi ha res que ens permeta seguir formant-nos. I com que no podem viure de l'escriptura, hem de fer malabars per poder escriure al temps lliure i amb els recursos que tenim.
- Alguna idea que llances a l'aire per a millorar aquesta falta d'infraestructures?
- A Alacant, llevat d'iniciatives individuals potser lligades a les visites teatralitzades, grups de teatre en valencià o teatre universitari, no hi ha res que et permeta aprendre a escriure teatre en valencià. Són arrancades. Jo vaig passar per això quan vaig acabar la universitat, perquè durant l'etapa universitària només em preocupava d'actuar; la UA es feia càrrec de la resta. Quan això s'acaba, et busques eixides. Però això no pot suplir la mancança d'estructura que done possibilitats i oportunitats a les persones que volem escriure, sobretot teatre.
- Tornant a les sis històries guanyadores, ja coneixem de què tracta la del premi Evarist Garcia, però i les altres obres? Tenen pareguts?
- No es pareixen. Cada obra té la seua atmosfera, el seu perfum, el seu codi, llenguatge i personatges. Hi ha una que es titula 404 (Page not found) i tracta sobre dos adolescents que, com a tasca de classe, fan un vídeo fake alterat amb IA sobre un edifici molt gran que s'incendia. Pugen el vídeo a les xarxes i condix l'alarma social a l'estil de La guerra dels mons, d'Orson Welles. Durant l'evacuació del suposat incendi de l'edifici, una dona de 80 anys cau i es trenca un os. Així, es planteja de qui és la responsabilitat, quines repercussions tindrà aquest fet i quins conflictes comporta l'ús de la intel·ligència artificial.
Una altra obra és «F» en el xat, que conta la història d'una nena de 4t ESO que es diu Florència. La lletra F té el seu significat ací. Florència s'enamora de Francesc i ambdós mantenen una conversa pujada de to per una xarxa, on ella li passa una foto íntima que ell envia al seu grup d'amics. Un d'ells, Ferran, compartix la foto editada amb IA, el que planteja els límits de l'exposició pública, el mal que pot fer i el que la gent fa per pertànyer al grup.
Bo, bonic i... a quin preu? tracta sobre les pàgines de compravenda de segona mà d'Internet: sabates usades, gent amb fetitxes de roba usada, roba interior... Tenim diàlegs que es barregen entre un home gran i un adolescent. Ací s'assenyala el sistema d'abús, la pressió, la demanda de desitjos com fotos, roba interior o coses íntimes que fan creuar una línia molt roja.
N'hi ha d'altra que parla de la violència de gènere i es diu La matança del porc. Ací es produix l'assassinat d'una dona que en el poble causava opinions de molt tipus: d'enveja, rumors... El títol és simbòlic; no sabem qui és el porc, si a qui matem o qui mata.
I, per últim, Blanca la balena és la història de Blanca a qui li posen el sobrenom de la balena perquè té sobrepés, per això ha d'anar taxat. Tracta del bullying agafant la història molt coneguda de Mobby Dic, en què la nena assetjada seria la balena blanca i el capità Ahab, l'assetjador.
- Veig que t'interessen les històries contemporànies i que plantegen debats socials a l'ordre del dia.
- Són temes que a mi em generen un interés, sobretot quan veig un punt de fissura, alguna cosa que no encaixa bé i en les que tinc opinions a favor i en contra. A partir d'ací explore aquests assumptes que em generen contradiccions, com els avanços tecnològics. Una amiga em deia que faig un teatre com-com: complicat i compromés.
- Acabes amb alguna conclusió després d'explorar i escriure sobre el tema?
- No pretenc donar respostes ni lliçons, perquè la meua opinió és tan vàlida com la d'altra persona. I hi ha vegades que acabe d'escriure l'obra i no sé la meua postura. Hi ha una cosa que a mi m'encanta al procés d'escriptura que és imaginar la història, sobretot quan estic una mica somnàmbul: quan em desperte, quan me'n vaig a dormir, quan em dutxe, mentre conduïsc a un viatge llarg... Soc espectador del què imagine i de vegades em frustra perquè ho escric i no queda com al meu cap.
- Per cert, a més de dramaturg eres professor a l'IES Jorge Juan en Alacant. Amb el llaç verd, deixes clara la teua postura respecte de l'escola pública...
- Jo vaig secundar la vaga educativa durant 18 dies lectius. En realitat, tinc la plaça a l'IES Torre Roja de Viladecans (Barcelona), però estar lluny de casa pesava molt i des de fa dos cursos soc a l'IES Jorge Juan, que és un símbol allà dalt de les escales. Vull demanar el trasllat.
- En moments com l'actual, de vaga de professorat i reivindicació de condicions, què aporta el teatre a l'ensenyament?
- Tantes coses... El teatre aplicat a qualsevol assignatura pot aportar, perquè podria ser un mitjà per ensenyar història, biologia o religió. Però el teatre per si sol és una eina per estimular l'esperit crític, fer pensar l'alumnat i que enfronten situacions que, potser, encara no s'han vist de cara. El teatre obri portes que cap altra assignatura pot fer. Això sí, per a impartir-lo es necessita professorat format i un espai adequat, perquè requerix una aula estimulant. El teatre toca part de les emocions que són necessàries.
