BENIDORM. El cap de setmana de la coronació de Carles III i Camila Parker-Bowls com a nous monarques britànics no va faltar a les escaletes dels informatius -tant valencians com espanyols- una notícia ja tradicional: com estaven vivint els britànics la festa a milers de quilòmetres del seu país?

A la notícia, com sempre, apareixien una cinquena de turistes, envermellits pel sol i la sangria, contant com gaudien del pont -dilluns es va declarar festiu- a la vora del Mediterrani. També van entrevistar a  amos de negocis, tant emigrants com nadius, que havien preparat els seus locals per a l’efemèrid. També és habitual trobar espai per a la portaveu de la patronal hostalera, que es felicitava per un nou rècord d’ocupació. No va aparéixer, com és habitual, el testimoni de les treballadores de bars i hotels que feien funcionar la maquinària turística.

I és que la preconcepció que els valencians tenim de Benidorm està construïda, des de fa anys, sobretot per estes píndoles informatives. Però com es construeix la imatge de Benidorm al Regne Unit?