ALICANTE. Un, Dos, Tres, responga al seu tòpic: “A partir de la Vila Joiosa cap avall, està tot sec”, “És arribar a Alacant i està la terra erma”, “Per la carretera només es veu polseguera”. Ja és una evidència: l’estiu s’allarga i la línia de costa va menjant terreny any rere any, però què hi ha del paisatge àrid de l’Alacantí?

L’Agència Estatal de Meteorologia presentava fa un mes un avançament de l’Open Data Climàtic, una ferramenta que assenyala les conseqüències del canvi climàtic als últims quaranta anys. Entre els 60 i el 2010, una enorme taca taronja ha aparegut a les comarques del sud: Alacant ja és una “estepa càlida” segons la classificació de Köppen-Geigner. 

Per a la ciutat, esta història no és nova. Des de fa segles, comitives per l’Horta d’Alacant pregaven a la Santa Faç o a la Mare de Déu de Loreto –serien abans els déus pagans de la pluja?- per l’arribada de pluges. Un sistema intel·ligent gestionava l’aigua del Monnegre des del Pantà de Tibi fins als assuts.

Intel·ligènciamil·lenària per a aprofitar l’aigua

“Ara mateix estem perdent una tasca de segles que han fet els habitants a les zones de muntanya per evitar que l’aigua arrossegue i erosione la terra”, conta l’enginyera agrònoma Marta García Chico. “Els paisatges abancalats fan una gestió correcta de l’aigua perquè la retenen i eviten les riades, però ara mateixa s’està perdent: cal recuperar el valor d’eixos llocs”. 

Dels bancals als assuts, la tecnologia per gestionar l’aigua s’ha perfeccionat amb el pas dels segles però encara té potencial. “Actualment les dos depuradores de l’Alacantí desaprofiten 16 hectòmetres cúbics anuals, un volum equivalent a l’embassament de l’Amadòrio”, explica l’enginyer agrònom Jose Luís Romeu Lamaignere. “Alacant és pionera en l’aprofitament de l’aigua regenerada amb el parc del Palmerar a finals dels 80. A partir d’ahi es van regar les noves zones verdes amb aigua de les depuradores, que costa deu voltes menys diners que l’aigua potable”.