ALACANT. Té totes les paperetes per ser una ciència desconeguda. Cada vegada hi ha menys gent dedicant-se a la pesca i la navegació ara es basa en la tecnologia GPS. Per això, probablement mai fins ara havies sentit parlar de la talassonímia: l’estudi dels noms de la mar. Igual que la toponímia s’encarrega dels noms de la terra, els talassònims són les paraules que li posen nom als accidents geogràfics de la mar.

A un país estirat que s’aboca a la mar, la talassonímia atresora milers de secrets que parlen de com habitem la costa. No és casualitat el mateix nom de la Marina, la comarca que s’estira entre la serra de Bèrnia i el Cabeçó segons Manuel Sanchis Guarner, encara que ara es dividisca entre la Marina Baixa i l’Alta.

De fet, les muntanyes tenen el seu propi nom per a quan els pescadors les albiren des de la mar. Si és de dia, el perfil muntanyenc de les comarques del sud ajuda a ubicar-se, com recull Francesc Xavier Llorca Ibi a ‘Toponímia marinera i talassonímia de les comarques de la Marina valenciana’.

Els pescadors reconeixen el Cabeçó d’Or com la serra de l’Home, perquè una mola de pedra visible des del nord-est té aspecte humà. La serra d’Orxeta és el Pa de Dacsa i la serra Gelada són les penyes de l’Albir, el topònim més antic per a la serra entre Benidorm i Altea. Entre els pescadors de Santa Pola, en canvi, el Maigmó és conegut com el Puig Coronat, ja que unes roques calcàries turonianes blanques coronen esta muntanya d’aspecte piramidal des de la costa del Baix Vinalopó. El color de la roca era ben usat per a poder orientar la tornada a casa. Per això hi ha tants caps, puntes, coves o morros amb el nom de Roig, Negre o Blanc.